Diumenge 26 de novembre (veure ruta: Escornalbou)

Una vegada descartada la Festa de l'Oli d'Alforja (😭) i de saber que Anartz no vindria, varem passar una vigilia de suspens, perquè encara que tant Ruben con Jaume aparentment si venien, al final, a última hora de dissabte, tots dos postejaven al grup que "si no hi eren a les 8, que no esperessin...". La veritat és que de bon matí a primera hora, Ruben ja confirmava que sí venia, però de Jaume, res. Quina pallissa li ha fotut al llit...

En qualsevol cas, finalment el que sí es va apuntar va ser Oriol, o sigui que xino-xano varem posar direcció Riudecanyes amb la intenció de fer el camí del Trenet de Vilamanya. Però ja sabeu que les coses se sap com comencen, però no com acavem... Només començar la part dura del Trenet, i com que el camí del Mas del Pandot estava lliure, se'm va acudir pujar fins a la carretera del Castell. I encara que el camí està força arreglat, no vegeu com em vam xiular les orelles!

Una vegada a la carretera i ja a la vista del Castell, com no podia ser d'una altra manera, varem acabar fent un "poyaque" (po ya questamos aquí...) i fins a dalt. Per cert que la vista, amb el dia tant clar que feia, espectacular tal com podeu veure a les fotos.

Una baixada ràpida pel camí de Vilanova i cap a Montbrió i la riera, on ens hem acomiadat fins a la setmana que ve.

PD. No us perdeu a l'Oriol: tan baix d'energia va arribar al parking del castell, que va haver d'endollar-se al carregador dels cotxes elèctrics...

Diumenge 19 de novembre (veure ruta: Aleixar i Vilaplana)

Encara amb un temps que ni que fos primavera, posem falta a Anartz i a Oriol i enfilem un recorregut suau (al principi) que ens ha portat a l'Aleixar passant per les borges. En lloc de pujar pel camí del Pi de les Valls, avui hem canviat la ruta i hem rodat a l'inrevés, arribant a Vilaplana pel camí a l'esquerra de la carretera.

A Vilaplana, abans de començar a baixar, li hem volgut gastar una broma a Jaume (que com sempre, estava fent la cabra per una baixada) i ens hem amagat Jordi i jo. I la veritat es que, tot i que li hem donat un petit ensurt, al final el karma ens ha rebotat, perquè on ens hem amagat, estava tot ple de punxes... encara em trec del cul!!!

Un últim esforç pel senderó fins a la riera del Salt i riera avall fins a Riudoms on, com sempre, ens hem acomiadat del Jaume. Com sempre, bon humor i bona sortida.

En el Pi de les Valls, una anécdota que em va alegrar el dia: hi havia una parella jove i, parlant de la edat, la noia, que portava un mallot molt ajustat (sobretot per una part) em deixa anar que jo feia pinta de tenir uns 55 anys... docs això, que em va alegrar el dia. Per cert, no te preu la foto al Pi de les Valls, fent el paperina... Semblem els Superguerrers de les Forces Especials del Freezer 😂😂😂

Diumenge 12 de novembre (veure ruta: Decepció a la festa de l'oli de la Selva (Coselva))

Després de la festa de l'oli a Riudoms, ara tocava la de la Selva (la de l'oli Antara) que fins avui era una de les més remarcables del calendari.

La cosa va començar amb la baixa de Jaume que, per malentesos d'última hora, es va quedar sense fre del davant. A més, tot i que Anartz ja havia dit que se'n anava tot sol (no volia venir a l'esmorzar), un altre malentès va acabar per afegir-lo a la resta de pancetas golafres.

En resumides comptes que, una vegada arribats a l'inici del Picarany, i quan ja anàvem a enfilar directes cap a Almoster i La Selva, ens van trucar i ens van deixar anar el gerro d'aigua freda: la organització de la festa, en el molí nou, es veu que era un desastre, sense lloc per aparcar, sense taules per acomodar-se, amb cues quilomètriques per comprar el tiquet i poquísims punts amb brases... Total, que varem acabar esmorzant al casal d'Almoster i tan a gust. Llàstima de Festa...

Diumenge 5 de novembre (veure ruta: Festa de l'oli nou de Riudoms)

Per fi ja han arribat les esperades festes de l'oli. I com no podia ser d'una altra manera en un grup que s'anomena a si mateix "Pancetas", no ens hem perdut la primera de la temporada. De fet, algunes llengües viperines han arribat a dir que l'Oriol ha vingut només per l'esmorzar 😁.

En qualsevol cas, per fi una sortida amb més de quatre ciclistes (feia temps) i una ruta de circumstàncies. I dic de circumstancies perquè, com sempre només trobar-nos, hem plantejat de pujar a Riudecanyes i, si la cosa no es posava massa dura per l'Oriol, fer un trenet i tornar pel camí del pantà. Però, tal com es veia venir, ni trenet, ni tramvia, ni res... Finalment hem escurçat la ruta fins a la cua del pantà, amb tornada per carretera de Duesaigües fins a Riudecanyes i un últim esforç cap a la deixalleria, Botarell, Montbtió i Riudoms, on ens hem acomiadat d'Anartz i nosaltres hem anat directes al "asunto" panceta.

S'ha de fer especial esment a la família que tenim que quant hem arribat a la cooperativa, ja ens tenien el pa torrat i la vianda al plat. I parlant de taula: encara que a la foto sembli una taula normal i corrent,  no si us heu adonat que jo estic assegut "darrera" d'una cadira... doncs la cosa es que, com que no hi havia lloc, amb  dues fustes velles, un palet i la cadira, han muntat una taula collonuda!!!!