Diumenge 26 (veure ruta: Festa de l'oli fallida...)

Doncs tal com es llegeix al títol, festa fallida... Fallida perquè, en arribar a les 10 del matí al pavelló de Montbrió, ja no quedava ni un foradet on posar-se. Total que, després de considerar la situació, la solució que ens ha semblat més adequada ha sigut agafar la vianda (collons: 6 lereles!!!) i anar cap al campo a fer la brasa i esmorzar tranquil·lament. Llàstima que Rafa, veient que la cosa anava per estona, ha decidit passar i ha tirat cap a Reus (li hem acompanyat fins a Riudoms). I si voleu que us ho digui, tenia raó, perquè eren quasi les 12 que ens asseiem a menjar!!!

En qualsevol cas, una jornada en la que varem posar falta a Jaume (a primera hora avisava que no es trobava en condicions de pedalar, ves a saber per què) i en la que varem completar una ruta de circumstancies (l'hora d'arribada a Montbrió ens ha marcat) per la zona de Vilanova i Riudecanyes.

I escoltam una cosa: la foto, xulissima!!!

Diumenge 19 (veure ruta: No hi ha dos sense tres.... Portugal again)

Sense cap dubte, la sortida en el que més ciclistes han participat des de la fundació del Pancetas. I es que a les 8:30 del matí, ens reuníem un total de  10 ciclistes!

Com que a més celebràvem els 40 tacos del Xavi i ens havia de pagar una cervesa, finalment hem optat per anar a la Urbanització Portugal (feia tems que no hi anava), on hem arribat gairebé a les 11 del matí. I encara que havia de ser solament prendre alguna cosa, només ha calgut que algú comencés amb "jo em menjaria mig bocata" per que la cosa hagi acabat per contagi en cadena i quasi tots han acabat esmorzant. En total, que era més de la una quan hem arribat al campo...

11 i 12 de gener

Diumenge 12 (veure ruta: Tomb pels boscos de Tarragona)

Encara que en principi pensàvem que només  sortiríem el Jaume i jo, finalment es van apuntar l'Aitor, l'Aleix i l'Angel. 

Després de reunir tot el grup en Vilaseca, rumb cap a Tarragona i el boscos de la zona del Pont del Diable. I ja al arribar al Francolí, primera  anècdota: al Jaume se li ha posat al cap que volia creuar el gual del riu, tot i que com veieu a les fotos, baixa força aigua. I, es clar, ho ha fet... Total, que després de ficar els peus a l'aigua fins als turmells, encara ha convençut a l'Aleix per que que el seguís. Òbviament, un altre amb els peus xops.

Com que jo no en tenia cap ganes de mollar-me, m'he emportat a la resta fins al pont de l'autopista, mentre els mullats ens esperàvem a l'altra costat, però amb tan mala sort que, per culpa d'unes obres, ens hem despistat i ens ha costat trobar el camí.

Finalment reunió, fotos davant de l'aqüeducte i un petit recorregut molt bonic per la zona boscosa fins al cementiri, novament el riu (sí, Jaume i Aleix han tornat a baixar per creuar-lo) i cap a casa per finalitzar una ruta de quasi 60 km i més de 500 metres de desnivell acumulat.

Dissabte 11 (veure ruta: Primer Puigcerver de l'any (amb pulmonar!))

Sortida extra i amb fusió del BTT60s i Pancetas, amb Angel, José Luis, Jaume i jo amb la "sana" intenció d'arribar a Puigcerver i recordar aquells temps on aquesta ruta era la "penitència" per tots els torrons del Nadal.

Pugem per Riudecols i decidim fer la ruta directa que se li ha travessat una mica al Jaume. Suposo que per intentar acomodar el ritme, li ha donat una mica de "pajara" només començar les primeres rampes. Però en qualsevol  cas, li ha posat cordons i, sense res que menjar perquè s'havia oblidat les xuxes a casa, finalment ha acabat coronant com un campió. Bé, res de menjar tampoc, perquè a mitja pujada, encara ha trobat algun arbòs per terra ... doncs sí, cap a dins 😁.

Després de prendre alguna cosa al bar de l'ermita, hem tornat per la mateixa ruta (era una mica tard) i, per suposat, no s'ha pogut estar de agafar la trialera. Com un nen amb sabates noves.

I, el que es més important, la promesa de José Luis i de l'Angel de que aquestes sortides de dissabte es repeteixin més vegades. A veure si re-iniciem el BTT60s!

Diumenge 5 (veure ruta: Ruta puja-baixa)

Després de la pausa nadalenca, avui tocava cremar una mica els excessos de les festes, així que, amb la incorporació del Xavi, hem completat una ruta d'aquelles que direm de dent de serra: una mica de puja baixa por la zona de les Borges, una altra per Riudecols i un atac final al Collet del Mas del Cases, amb pujada per la banda de Riudecols i Baixada cap a l'estació de Botarell. I la veritat és que sí que es noten els dies sense fer res... Si més no, pel mal de cames tota la tarda!