Diumenge 28 de maig (veure ruta: Vilanova - Rifas - Olles - Montroig)

Aquest diumenge vam comptar amb l'Oriol, però no amb el Jaume. Ja la nit anterior ens va enviar alguns missatges (alguns de viva veu) on quedava clar, tenint en compte la veu "cassallera", que no vindria a pedalar, la qual cosa li ha valgut múltiples conyes per part del Jordi. I es que en el Pancetas, si mostres un mil·límetre de defalliment, totes les "hienes" salten ràpid a per tu!!! 

El cas es que, com que Anartz i Jordi venien de allitar-se tard, la ruta triada va ser per la zona de Rifàs i les Olles que, a primera vista, semblaven més assequibles que no pujar castells o ermites vàries. 

La veritat es que força be: Anartz, ja sabeu, Jordi cada dia a més i Oriol, tot i que li faltaven ràdis (encara), molt be també. Això és tot un avís pel Jaume: no te dormis que en dos dies se't mengen pels peus... 😂.

Per cert, que Anartz, a més de xalar amb la seva nova 29", va heretar el títol honorífic de "Pepe ruidos" que fins ara ostentava Jaume. Això sí, en la seva línia habitual, a més de posar la Occam taronja a la venda, Jordi es va treure de la maniga un nou títol per al Jaume. Títol als caiguts en combat... 😆😆😆 

Per acabar, i abans de les fotos de la jornada, us poso el vídeo de la setmana passada (una mica curt de temps, que hi havia molta "terra").

Diumenge 21 de maig (veure ruta: Escornalbou)

Amb els quatre habituals, completem una ruta que comença a sonar a cosa sèria, amb Jordi amb la seva bici nova i Jaume sofrint una mica (bastant!) en el tram de Vilanova al castell d'Escornalbou. Per què, sí, hem fet un castell complet!. Poca broma: més de 720 m. de desnivell, la qual cosa representa rècord absolut, al meny des de que jo hi soc.

I la veritat es que ja comença a millorar molt la cosa: Jordi ja tira de veta i Jaume, encara que patint, jo crec que en un nores ja el podrem pujar a Puigcerver.

En quant a coses a remarcar de la jornada, dir que després d'una pila de temps, per fi es pot entrar al recinte del castell, encara que un guàrdia que hi havia, al principi ens ho volia impedir (un malentès, perquè es pensava que havíem pujat en bici). Al final, l'hem convençut que érem bons nanos i he pogut fer-nos una foto, encara que la veritat es que encara esta tot en obres.

La tornada, per Argentera, camí del barranc fins a Duesaigües, camí del pantà fins a Riudecanyes i directes a casa. Per la tarda, segur que van caure bones migdiades...

Diumenge 14 de maig (veure ruta: Riera de les Voltes - Costetes - Alforja - Urb. Portugal - Aleixar - Maspujols)

Aquesta vegada no vam comptar amb Jordi per motius tristos de veritat ("pistachin" haurà d'esperar la seva oportunitat), o sigui que quedàvem els tres mosqueters, amb D'Artagnan Jaume en la seva salsa. I  tant en la seva salsa, que avui ens ha donat dos ensurts d'aquells dels que et trobes en el moment més inesperat.

Anem a pams: després de pujar per la riera de Alforja, i enllaçar amb la de Les Voltes, hem arribat fins al camí de Riudecols a Alforja (entre nosaltres, "les Costetes"). La veritat es que Jaume, encara que ha remugat alguna que altra vegada, no s'ha portat pas malament. 

Però en una pausa ja a la part d'a baix d'Alforja, on hi ha l'arcada just abans del túnel de les Creus, li ha donat per fer un cavallet quan passava per sota de l'arc... Mare meva, tant l'Anartx (que ho ha enregistrat tot), com jo mateix, hem sentit un esglai perquè ens pensàvem que es deixava el cap contra la pedra. Mireu el vídeo i veureu!

I després, ja baixant riera avall de Maspujols en direcció Riudoms, s'ha fotut en una rasa feta pels aiguats, amb la mala sort que estava tota plena de fang d'aquell tant relliscós... Total, que ha volcat literalment de costat i s'ha fotut de fang fins les orelles. Menys mal que la cosa s'ha saldat amb unes quantes rascades a la cama!

En fi, que ja veig que amb ell, una altra cosa no, però les sortides dominicals, avorrides segur que no son.

Diumenge 7 de maig (veure ruta: Aleixar-Vilaplana-Aleixar-Riera del Salt-5 camins-Riudoms)

Comencem el mes de maig amb un dia una mica gris. Sortim de Cambrils amb Jaume una mica tocat de l'esquena però amb unes ganes de menjar-se els camins que, d'entrada, em fan apretar per seguir el ritme. I ja sobre dos quarts, unifiquem amb Jordi i Anartz i enfilem cap a l'inici de la ruta que havíem parlat: Riudoms, riera amunt per la banda dreta i Arribada a l'Aleixar amb un últim tram de carretera. Quant a la part Aleixar-Vilaplana, al final hem fet l'alternativa "de dalt", la que finalitza a l'alçada del caminet del cementiri. La veritat es que avui, Jordi molt be. I Jaume, tenint en compte que estava "de lo suyo" també s'ha comportat.

Això si, una vegada de nou de tornada a l'Aleixar, se'ns ha acudit pujar el "fill de pu..." i després la sendera que baixa fins la riera del Salt (la sendera be, però la pujada d'abans....). Però be, els renecs no han arribat al riu 😂, tot i que li hem fet una última putada fen-li pujar pel camí de la cantera fins al Cinc Camins. I la veritat es que una mica "calent" si que devia anar, perque quan una señora ens ha fet un estrany amb el cotxe a la rotonda de la carretera de Falset, li ha deixat anar una de gruixuda, relacionada amb l'embaràs i amb la cavitat bucal...

Una ràpida baixada fins a Riudoms on ens hem acomiadat fins a la pròxima.