Amb els quatre habituals, completem una ruta que comença
a sonar a cosa sèria, amb Jordi amb la seva bici nova i Jaume sofrint una mica
(bastant!) en el tram de Vilanova al castell d'Escornalbou. Per què, sí, hem fet
un castell complet!. Poca broma: més de 720 m. de desnivell, la qual cosa representa rècord absolut, al meny des de que jo hi soc.
I la veritat es que
ja comença a millorar molt la cosa: Jordi ja tira de veta i Jaume, encara que
patint, jo crec que en un nores ja el podrem pujar a Puigcerver.
En quant a coses a
remarcar de la jornada, dir que després d'una pila de temps, per fi es pot
entrar al recinte del castell, encara que un guàrdia que hi havia, al principi
ens ho volia impedir (un malentès, perquè es pensava que havíem pujat en bici).
Al final, l'hem convençut que érem bons nanos i he pogut fer-nos una foto,
encara que la veritat es que encara esta tot en obres.
La tornada, per
Argentera, camí del barranc fins a Duesaigües, camí del pantà fins a Riudecanyes i
directes a casa. Per la tarda, segur que van caure bones migdiades...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada