Diumenge  3 (veure ruta: Riudecols - Creu de Formatge - Alforja - Aleixar - Maspujols)

Després del fiasco de dissabte, en principi semblava que batríem rècord d'assistència ja que, a més de Jaume que no va sortir dissabte i estava boig per arrencar, també es va apuntar Abel.

Però a primera hora del matí, Jaume va escriure (una altra vegada) que no estava fi i que si no apareixia, no l'esperéssim. Així doncs, després del reagrupament al Casalot de la Riera (amb algun malentès), plantegem ruta cap a la Creu de Formatge i després veuríem si hi hauria "poyaque".

Fins ben endinsats al Barranc de les Valls, no va començar el xiri-miri que, encara que al principi no va molestar gaire, ja a la Creu es va convertir en una pluja fina, però persistent, que ens va fer treure roba una mica més abrigada. De fet, tant a la baixada fins a Alforja, com després de Portugal a Aleixar, va caure aigua per avorrir. I això que no havia de ploure...

En qualsevol cas, ja en pla, la cosa va afluixar i vam poder completar una sortida de les més potents dels darrers mesos, amb més de 50 km. i un desnivell acumulat de més de 700 m.

PD: per cert, a la Creu, no hi va haver "poyaque", així que Puigcerver haurà de continuar esperant.

Diumenge 26 (veure ruta: Montroig - Camins de Pedra Seca - Mas del Frare - Montroig)

Un diumenge excel·lent i quart dia consecutiu de bici per a mi. Pel que fa a l'assistència, Jaume va deixar en incògnita si estaria a les 8 (al final el cansament el va vèncer i no hi va ser), però sí que varem comptar amb un pletòric Abel que ja li tenia ganes als camins del Baix Camp.

Reunit el grup al punt de trobada clàssic, enfilem cap a la zona de Montroig (per fi no fa vent) i rodem per la zona dels Camins de Pedra Seca dels Comuns de Montroig fins al Mas del Frare. La veritat és que a última hora hi va haver una retallada de ruta, ja que el sotragueig dels camins pedregosos de Montroig es va fer notar en alguns. Finalment, una drecera força assequible fins al Mas i després ràpida baixada fins a Montroig. I abans de les 12, ens acomiadávem d'Abel a la porta del camp i, per descomptat, a cruspir...

Diumenge 19 (veure ruta: Dipòsit de Castellvell - Camí Aixetones - Almoster - Reus - Riudoms)

Un diumenge ja de primavera, però amb els mateixos participants de costum, ja que no hi ha manera que la gent s'animi a passar un diumenge sobre la bici. 

Els que sí que ens varem animar, ens vam  marcar una magnífica ruta amb pujada fins als Dipòsits de Castellvell i després, tot i  renegar una estona, enllaç del sender fins al camí del Mas de Borbó i Camí de les Aixetones fins a Almoster. Completem ruta pel Camí del Burgar fins al cementiri de Reus, Camí del Molins Nous, Riudoms i, abans de les 11,30, asseguts al Camp donant-nos un homenatge en forma d'opípar dinar... I és que no serà tot pujar i pujar (per cert, a mi em van sortir més de 50 km i sobre els 600 m. Què més es pot demanar?

Diumenge 12 (veure ruta: La primavera no arriba...)

La primavera sembla que avança amb pas de cranc. Un pas endavant, un al costat i dos enrere... Total, que no hi ha manera de fer el canvi d'armari.

Amb Jaume encara lesionat, vam quedar els tres habituals, vestits d'hivern ja que, a més de ser un dia gris i fred, també es va apuntar el maleït vent. Uns primers compassos, pujant cap a Borges, on el mestral va donar força per sac i després, cap a Aleixar, ja una mica millor. I com que no venia de gust molt més, després de baixar fins a la Riera del Salt, un últim esforç cap als Cinc Camins i a esmorzar al Campo.

Diumenge 29 (veure ruta: Riudoms - Reus - Castellvell - Almoster)

De bon matí, hi va haver qui es va adormir. I en aquest cas un va ser un servidor que, juntament amb Jaume (i per circumstàncies diferents), ens vam trobar a les 8 del matí, acabats d'aixecar i sense cagar. I per ser sincers, no sé quina va ser l'excusa de Jaume, però jo, senzillament no vaig canviar l'hora del rellotge...

Un cop comunicat el contratemps, ens vam trobar mitja hora més tard a la porta del camp i vam iniciar ruta amb un vent que anava a poc a poc en augment. I de fet, l'oasi antivendaval que sol ser la zona de Castellvell/Almoster, aquesta vegada res de res i ens vam menjar un vent de cara dels que et treuen l'afició. Per més inri, una punxada molt molesta a la cuixa em va portar de corcó a la pujada de Castellvell cap a Castellmoster, de manera que al final vam decidir (vaig decidir) parar al Casal d'Almoster i prendre alguna cosa, a veure si em passava. Mala sort a sobre: ​​el Casal tancat. Canvi de plans i cerveseta a les piscines de Castellvell, on la cosa es va calmar força.

En resum, dia força desagradable meteorològicament parlant, encara que al final la sortida no va estar gens malament (si obviem les conyetes cap a la meva persona, per motiu d'edat, maleïts siguin tots...)

Diumenge 8 (veure ruta: Esquivant rieres varem acabar xops...)

El Jaume es va adormir i vam quedar els de sempre. Després de decidir que cap a la zona de Riudoms no hi havia esperança (la riera estava impracticable), vam anar en direcció a Montroig. No hi va haver manera, ja que en arribar al gual de la riera de Riudecanyes, vam haver de rendir-nos a l'evidència que no arribaríem a Montroig.

Després d'una riera avall, mitja volta i uns quants girs per, quan menys, fer una mica de recorregut abans d'esmorzar.

Pel que fa a dinar, el meu goig en un pou: quan arribàvem a la cruïlla del Camí dels Matxos amb el Camí de Montbrió a Riudoms, va començar a espurnejar i, després d'algun titubeig, ens vam posar els impermeables (jo no, doncs només portava el paravent fi). I no sabeu el que va començar a caure de sobte... No es veia a 20 metres de la intensitat que queia aigua... 

Total, que en els escassos 15 minuts que ens quedaven per arribar al camp, ens vam posar com a sopes. Ni dinar ni hos... Ca a casa xop.

Diumenge 1 (veure ruta: Mas del Cases - Feredat - Riudecanyes - Botarell - Montbrió)

Avui comptàvem de nou amb Joan i, a més, per fi es va decidir també Roger a agafar la bici... Com diuen els francesos "un grand evenement!!!"

Com que no venia Jaume, ni ningú de Reus, varem canviar el punt de reunió i varem quedar a la porta del camp, per iniciar una ruta força variada i entretinguda: Riera de Riudecols, pujada fins al Mas del Cases, ràpida baixada pel Camí de la Feredat fins al pantà i tornada per Botarell, Barranc de Segures i Montbrió.

I com ens ho havíem guanyat, un exquisit esmorzar a base de tot allò que defineix el que és el nom del grup (tot molt light...)