El Jaume es va adormir i vam quedar els de sempre. Després de decidir que cap a la zona de Riudoms no hi havia esperança (la riera estava impracticable), vam anar en direcció a Montroig. No hi va haver manera, ja que en arribar al gual de la riera de Riudecanyes, vam haver de rendir-nos a l'evidència que no arribaríem a Montroig.
Després d'una riera avall, mitja volta i uns quants girs per, quan menys, fer una mica de recorregut abans d'esmorzar.
Pel que fa a dinar, el meu goig en un pou: quan arribàvem a la cruïlla del Camí dels Matxos amb el Camí de Montbrió a Riudoms, va començar a espurnejar i, després d'algun titubeig, ens vam posar els impermeables (jo no, doncs només portava el paravent fi). I no sabeu el que va començar a caure de sobte... No es veia a 20 metres de la intensitat que queia aigua...
Total, que en els escassos 15 minuts que ens quedaven per arribar al camp, ens vam posar com a sopes. Ni dinar ni hos... Ca a casa xop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada