Diumenge 30 (veure ruta: Riudoms - Aleixar - Borges - Montbrió)

El dia va sortir ventós i es van produir les baixes: Jordi i Mònica diuen que no venen. Peró, per una altra banda Chias, que en principi no venia perquè ja havia quedat, va resultar que el van deixar tirat, o sigui que finalment varem ser tres.

Després de un parell d'hores de intentar esquivar la ventada, per la zona de l'Aleixar i les Borges, vàrem parar al bar La Cassola a celebrar el meu aniversari (65 palotes un damunt de l'altre!) amb unes cerveses. I la veritat és que, no si si per les cerveses, o potser per que les rieres anàvem a tope de sorra, Chias ha tingut un parell de derrapades d'aquelles que trobes a faltar el vídeo 😂... Menys mal que la elèctrica es estable perquè si no, tema de conversa per a tota la setmana. 

Per cert, que mentre estàvem a la bar, se'ns ha acostat un noi  (jovenet) que es veu que estava participant a la cursa de bici de Scott (crec) i li ha demanat al Jaume si podia utilitzar el seu telèfon...  El pobre, ens ha explicat que estava en carrera, i ha vomitat fins la paella d'ahir (paraules textuals seves) i que tenia que trucar per que el vinguessin a buscar. El més xocant ha estat que, de dintre del bar, ha sortit un individu amb pintes de jonqui, que li ha fet entrar cap a dins, per que no es refredés... La sorpresa ha estat que un home que estava per allí ens ha dit que el paio amb pintes d'aparcacotxes de Sevilla era... l'alcalde del poble!!! Per que vegis que no es pot jutjar per l'aspecte exterior.

Dissabte 22 i diumenge 23 de març

Diumenge 23 (veure ruta: Esquivant núvols)

El temps es preveia plujós però de bon de mati, després de comprovar que ningú no tenia intenció de sortir, finalment vaig fer un acte de fe i cap a la muntanya.

La veritat és que ha estat el matí més estrany de fa temps, perquè, a l'alçada de Vilanova i pràcticament amb cel net, va començar a caure el diluvi... Menys mal que només va durar uns vint minuts i que després, amb el sol i el vent em vaig assecar ràpid i vaig completar una sortida sense complicacions.

Dissabte 22 (veure ruta: Sortida amb reinici)

Jaume va escriure dient que no es trobava be del genolls o sigui que Xavi i jo, acompanyats de José Luis que feia temps que no complia la promesa de sortir més en mtb varem començar ruta, aquesta vegada sense amenaça de pluja.

De sortida, una anècdota. I és que quan anàvem per Montbtrió, José Luis es va adonar que jo anava sense la motxilla... I com que me l'havia deixat fora, al jardí, vaig preferir tornar a buscar-la (per si les mosques, que dins hi havia el telèfon, la cartera, les claus...).

I tornar a engegar. Com que ens feia mandra tornar una altra vegada cap a Montbrió, varem canviar la ruta ca a la zona de Castellvell, el Salt i Aleixar. I, encara que no va ploure, els camins i rieres plens d'aigua van acabar deixant les bicis (i a nosaltres) fetes una pena.

Dissabte 15 i diumenge 16 de març

Diumenge 16 (veure ruta: Aleixar - Mas Segimon - Mas del Borbó - Riera del Salt - 5 camins - Riudoms)

Diumenge sense alguns habituals, car el Jordi es veu que està fotut amb un constipat. Per compensar, hem comptat amb un nou membre del Pancetas, el Chias, amb la seva flamant bici. Elèctrica... (marditoh roedoreh!).

De nou un dia fred i força grisot, encara que per sort, sense vent, que ens ha premés completar una ruta fins l'Aleixar, ascensió pel Mas del Segimon fins al Mas del Borbó on ens hem emportat la primera decepció. I és que una parella de caminants que ens hem trobat a la pujada, ens havíem dit que hi havia jornada de portes obertes al Mas del Borbó, i jo m'havia fet la il·lusió de veure l'alzina centenària (després de quasi 40 anys de rodar per la zona i sense mai haver pogut entrar). Al final, ni portes obertes ni res... 

La baixada, per la riera del Salt, on hem visitat l'"atracció" de la famosa furgoneta de Amazon i després riera avall, Cinc Camins i comiat dels de Reus. Com sempre, bona sortida i molt bon rotllo.

Dissabte 15 (veure ruta: Vilanova - Argentera - Duesaigües - Riudecanyes)

Sortida de dissabte, amb un vent bastant molest i un fred que pela! Es veu que en lloc d'anar endavant, retrocedim cap al hivern més cru...

Jaume, Tupe i jo, engeguem una ruta de pujada cap a Vilanova i direcció al castell. La cosa va estar que, encara que el Tupe no havia pujat mai fins a dalt, quan li varem preguntar si pujàvem o tiràvem avall cap a l'Argentera, el tio no ho va dubtar ni un segon: "a l'esquerra" (esquerra = avall) 😂.

Una baixada encara amb més fred (el camí de baixada es força ombrívol) i després cap a Duesaigües i Riudecanyes, on varem comprovar que el pantà comença a fer goig.

Finalment, molt satisfets de com va aguantar el dia que, tot i el fred del matí i de les baixades, ens va regalar un dia radiant.

Diumenge 9 (veure ruta: Reentrada suau)

Després de la setmana de pausa, tornem-hi que no ha estat res. En realitat és que el cos no està per a gaires alegries després de tant viatge i finalment vaig optar per la elèctrica. I menys mal, perquè no crec que hagués acabat la ruta amb l'altra!

Quant a la ruta, una ascensió al castell per Duesaigües i després directes cap a Vilanova, Montbrió, Vinyols i cap a casa.