Diumenge 30 de juliol (veure ruta: Riudecols - Les Irles - Coll Negre - Duesaigües)

Avui, tot i que encara quedaven esperances que aparegués, ens ha faltat el Jaume. Dissabte a la nit ja havia avisat que no anava gaire fi i al final, ha hagut de quedar-se a casa.

Hem decidit pujar cap al Coll Negre per Riudecols i les Irles i la conya d'avui ha estat que Jordi, molt serio, quan començaven la part més complicada per la riera de Riudecols, ens ha deixat anar: "espereu una mica que el Jaume s'està quedant... Be en realitat el Jaume soc jo". Ens hem petat el cul de riure. I menys mal que, en començar el tram xungo després de la cadena, l'Anartz i jo anaven una mica per davant i no hem pogut veure la seva caiguda (una d'aquelles que, quan ens passa, no volem que se sàpiga... 😁😁😁)

Però finalment, després d'una estona per la carretera antiga i baixada des del Coll Negre fins a Duesaigües, hem completat una molt bona sortida, amb bon ritme, un desnivell força remarcable i mes de 50 km de recorregut.

Diumenge 23 de juliol (veure ruta: Miradors de Les Borges)

Dia gris, amb una sensació d'agobi per  l'humitat que ens ha fet  suar de valent. I es que com que avui només erem 3 (seguim amb la penya de vacances variades) he pensat que podríem pujar fins als miradors de les Borges.

I la veritat és que més d'una vegada he pensat també que tant de bo hagués triat un altre lloc, perquè el començament de la pujada (per la zona de l'urbanització després de la rotonda) ha estat terrible, potser el dia en el que més he suat de tota la temporada.  En qualsevol cas, amb anècdota inclosa, hem aconseguir arribar al primer mirador sense gaires dificultats. I sí, us explicaré l'anècdota: resulta que en el tram més costerut, just abans del Mirador d'Alforja, allà on quasi sempre perdo peu i he de caminar els últims 20 o 30 metres (com així ha sigut avui també), va el Jaume... i se la puja tota sencera!!! Jordi, que també anava ja caminant i jo, ens hem quedat de pasta de moniato. Serà possible, el tio....

Be, la cosa ha acabat amb els tres fent la mona a la zona de pícnic, fent les fotos de rigor i després baixada rapida pel senderó de la Feretat i una mica més de pujada fins a l'Aleixar. I comiat a Jaume a la riera, abans de les 11 (avui no hi haurà morro...)

Per cert, que m'oblidava. De bon mati, Papa Noel Jaume s'ha despenjat un una bossa de "xuxes"... Uns taps de vàlvula de colors variats que havia comprat per repartir entre la grupeta 😂. De fet, fins i tot Rubèn (al que hem trobat als 5 camins) ha rebut el seu regalet. Aquest Jaume és del que no n'hi ha dos...

Diumenge 16 de juliol (veure ruta: Pancetas al mínim)

Després d'un cap de setmana sense poder actualitzar el blog (diumenge passat, Mozteuma va atacar sense previ avís), passo a descriure la que, tal com podreu deduir pel nom de la ruta, ha estat una sortida fluixa d'assistència.

Encara que ja teniem clar que Anartz era baixa per vacances, tant Jordi com jo teniem esperança que Jaume, acabat de tornar de festival, encara treies forces per aixecar-se i venir a fer un tomb. Be, la veritat es que esperances, esperances, tampoc teniem tantes, tot i que en un missatge m'havia dit que es posava el despertador...

En qualsevol cas, no, no va aparèixer, així que Jordi  i jo ens varem trobar on sempre i, a bon ritme tot i la calor  i d'humitat que ja feia de bon de mati, vam completar una ruta per la zona de l'Aleixar, Riera del Salt, Reus i Riudoms (Jordi tenia dia de camp, o sigui que varem arribar junts fins al "campo" on vam tenir la recompensa de bona vianda i piscina.

Per cert, que en menys de 3 hores i  mitja, varen caure 50 km i un acumulat per sobre del 600 metres!

Diumenge 4 de juliol (veure ruta: Carabassa)

Un diumenge més, comencem ruta a les 7,30, aquesta vegada amb la presència (per fi!) de Rubén i dos amics seus, i la baixa de Jaume, que treballava.

Una vegada reagrupats, vam decidir pujar fins a La Carabassa, que havien deixat a mitges el dia que ens va ploure. Pujada pel camí del Mas del Frare i, després d'una foto només passar el barranc de la Porquerola, els dos amics de Rubén han marxat, que havien de tornar aviat.

La veritat es que han fet be, per que no haguessin arribat a l'hora, segur: després de pujar fins a la Carbassa i de la baixada fins a la carretera (Anartz ha xalat pel senderó), ha començat el Via Crucis. Després dels estralls de la Carabassa, el tram de carretera de pujada, la baixada fins al Horts ja sense quasi aigua i, sobretot, el tram de carretereta fins a Club Montroig abans d'arribar al poble, han minat la resistència dels que anaven més cansats. Total, que Rubén es va fotre una cocacola a cara de gos i una ampolla d'aigua com si no hagués un demà. Ah, i una bossa de xuxes, que necessitava sucre!!. I la resta, doncs aigua a dojo, que la calor apretava.

Per acabar... Que jo arribava al campo del Joan a les 12:30... Ja sabeu, morro assegurat. Però amb una sortida de mes de 65 km, també podrien dir que la penya progressa més que adequadament, no?