Diumenge 21 (veure ruta: Vilanova - Puigferrós - Argentera - Duesaigües - Riudecanyes)

Pocs Pancetas amb ganes de pedalar... Però el Jaume, després de dues setmanes sense sortir, per fi va agafar la bici. I a més amb ganes, per la qual cosa encaràvem el camí de Vilanova al castell amb la intenció de baixar després per Argentera. 

Però un cop a dalt a la carretera, després de xerrar una estona amb David Garcia, que també pujava cap al castell, ens va convèncer per pujar fins a dalt també. De fet, encara vam pujar més, ja que va comentar a Jaume si volia pujar fins a Puigferròs i va acceptar sense pestanyejar. Des de dalt i malgrat el dia gris que feia, una fotos impressionants, per cert.

Baixada ràpida cap a Argentera, Duesaigües i Riudecanyes, on comprovem que torna a entrar força aigua al pantà i una cerveseta a Las Cadenas per finalitzar la jornada.

Diumenge 14 (veure ruta: Diumenge atípic)

Al final només Jordi Axet i jo varem sortir i, ja de bon matí amb problemes. Be, problemes no seria tampoc la paraula. Més aviat contratemps. I és que Jordi es va adormir i a les 8:30, quan ja m'esperava al Casalot, em truca i em diu que encara es a Riudecols. Així doncs, recapitulem punt de trobada que, en aquest cas, seria a la deixalleria. I de nou malentés, perquè, encara que vaig ser jo el que li vaig dir que pujaria per Montbrió, finalment vaig pensar que riera amunt retallaria temps... Total, que en arribar a la deixalleria, el Jordi havia baixat cap a Montbrió. El joc dels disbarats!

En qualsevol cas, finalment junts a Montbrió, varem fer una bona ruta per Montroig, Les Olles i Rifàs, amb tornada per Vilanova, Riudecanyes i Botarell on, a la riera ens varem acomiadar. Bona sortida, molt bon ritme i una distància/altitud considerables.

Diumenge 7 (veure ruta: Festa de l'Oli d'Almoster)

En Jordi estava amb grip, en Jaume desaparegut en combat i l'Abel que va decidir pujar amb cotxe, vam reunir quatre ciclistes per a l'última Festa de l'Oli de l'any, que en aquest cas era la d'Almoster.

Ruta no gaire exigent per l'entorn de Castellvell i, a les 10 en punt al camp de futbol disposats a degustar un bon esmorzar. Allà vam acomiadar Rafa que no es quedava i ens vam reunir amb tota la família. El dinar, com sempre, no va decebre pel que fa al menjar, encara que l'assumpte que no hi hagi taules és molest. De totes maneres, aprofitant una paret de pedra i que Juan es va acostar a Reus a buscar una taula de càmping, vam poder esmorzar la mar de bé, encara que amb la quantitat de gent que hi havia varem trigar força. De fet ja eren les 11 passades quan vam arrencar direcció Riudoms, on ens vam acomiadar de Jordi (Axet) i cap a les 12,30 al camp.