Després d'alguns diumenges d'absència per la meva part, per fi varem poder reunir un bomn grup per un diumenge una mica gisot. Per la part dels cambrilencs, Abel, Jaume i jo mateix. Per la part dels de Reus, Jordi Mònica i Rafa.
A les 8, ens reuníem al Casalot i engegaven ruta. Jordi havia proposat de fer la zona de Vilanova i provar de baixar el "flow" i cap allà que varem enfilar.
Després de rodar a bon ritme, una vegada arribats al començament del "flow" i completat el primer tram (que ja augurava que la cosa no estava gaire ciclable), Jordi, Mònica i Rafa, varen declinar categòricament continuar i van desviar cap a Montroig directament. Jo (cosa rara, perquè sabia que acabaria per panadir-me), vaig continuar amb Abel i Jaume... I creieu-me, el camí no estava malament. Estava pitjor!. Sorra, escòrrecs deguts a l'aigua i roca viva que va fer que el 70% del recorregut el fes a peu... Això si, tenint en compte que Abel tampoc anava gaire sobrat, alguna vegada casi el vaig haver de demanar pas! 😂.
Una vegada re-agrupats, com que encara era aviat, varem pujar cap al camí de Pratdip, per veure de fer uns quants kilòmetres més, però malauradament, a la carretera de Colldejou, varem trobar un rètol amb la maleïda batuda de porc senglar. I a re-calcular, carretera amunt fins a la carretera de l'ermita, on Abel i Jaume varen pujar fins dalt, mentre la resta cap avall fins a l'inici del camí de pedra on tornarem a re-agrupar.
Feina feta, de nou cap a vall a Montroig i directes cap a Montbrió, riera (comiat) i abans de les 12, asseguts menjat un bon bocata de beicon i xoriçets..
