Translate

diumenge, 26 d’abril del 2026

Un diumenge excel·lent i quart dia consecutiu de bici per a mi. Pel que fa a l'assistència, Jaume va deixar en incògnita si estaria a les 8 (al final el cansament el va vèncer i no hi va ser), però sí que varem comptar amb un pletòric Abel que ja li tenia ganes als camins del Baix Camp.

Reunit el grup al punt de trobada clàssic, enfilem cap a la zona de Montroig (per fi no fa vent) i rodem per la zona dels Camins de Pedra Seca dels Comuns de Montroig fins al Mas del Frare. La veritat és que a última hora hi va haver una retallada de ruta, ja que el sotragueig dels camins pedregosos de Montroig es va fer notar en alguns. Finalment, una drecera força assequible fins al Mas i després ràpida baixada fins a Montroig. I abans de les 12, ens acomiadávem d'Abel a la porta del camp i, per descomptat, a cruspir...

diumenge, 19 d’abril del 2026

Un diumenge ja de primavera, però amb els mateixos participants de costum, ja que no hi ha manera que la gent s'animi a passar un diumenge sobre la bici. 

Els que sí que ens varem animar, ens vam  marcar una magnífica ruta amb pujada fins als Dipòsits de Castellvell i després, tot i  renegar una estona, enllaç del sender fins al camí del Mas de Borbó i Camí de les Aixetones fins a Almoster. Completem ruta pel Camí del Burgar fins al cementiri de Reus, Camí del Molins Nous, Riudoms i, abans de les 11,30, asseguts al Camp donant-nos un homenatge en forma d'opípar dinar... I és que no serà tot pujar i pujar (per cert, a mi em van sortir més de 50 km i sobre els 600 m. Què més es pot demanar?

diumenge, 12 d’abril del 2026

Diumenge 12 (veure ruta: La primavera no arriba...)

La primavera sembla que avança amb pas de cranc. Un pas endavant, un al costat i dos enrere... Total, que no hi ha manera de fer el canvi d'armari.

Amb Jaume encara lesionat, vam quedar els tres habituals, vestits d'hivern ja que, a més de ser un dia gris i fred, també es va apuntar el maleït vent. Uns primers compassos, pujant cap a Borges, on el mestral va donar força per sac i després, cap a Aleixar, ja una mica millor. I com que no venia de gust molt més, després de baixar fins a la Riera del Salt, un últim esforç cap als Cinc Camins i a esmorzar al Campo.