Quin fred! I poca gent, mare meva, que cada cop som menys! I és que després del fiasco de dissabte, amb sortida avortada per pluja, només en sortim el Jordi i jo.
La veritat és que no venia gens de gust donar als pedals i això que la pluja i sobretot el vent que dissabte va ser terrorífic, van donar una mica de treva.
Una sortida, totalment de transició, amb l'objectiu de visitar el pantà amb el quasi ple històric que la veritat, després de molts anys veient-lo gairebé buit, impressiona.
Doncs això, ruta senzilla i aviat al camp, a fotre'ns d'un dinar de brasa dels que fan afició...


