Diumenge 21 (veure ruta: Vilanova - Puigferrós - Argentera - Duesaigües - Riudecanyes)

Pocs Pancetas amb ganes de pedalar... Però el Jaume, després de dues setmanes sense sortir, per fi va agafar la bici. I a més amb ganes, per la qual cosa encaràvem el camí de Vilanova al castell amb la intenció de baixar després per Argentera. 

Però un cop a dalt a la carretera, després de xerrar una estona amb David Garcia, que també pujava cap al castell, ens va convèncer per pujar fins a dalt també. De fet, encara vam pujar més, ja que va comentar a Jaume si volia pujar fins a Puigferròs i va acceptar sense pestanyejar. Des de dalt i malgrat el dia gris que feia, una fotos impressionants, per cert.

Baixada ràpida cap a Argentera, Duesaigües i Riudecanyes, on comprovem que torna a entrar força aigua al pantà i una cerveseta a Las Cadenas per finalitzar la jornada.

Diumenge 14 (veure ruta: Diumenge atípic)

Al final només Jordi Axet i jo varem sortir i, ja de bon matí amb problemes. Be, problemes no seria tampoc la paraula. Més aviat contratemps. I és que Jordi es va adormir i a les 8:30, quan ja m'esperava al Casalot, em truca i em diu que encara es a Riudecols. Així doncs, recapitulem punt de trobada que, en aquest cas, seria a la deixalleria. I de nou malentés, perquè, encara que vaig ser jo el que li vaig dir que pujaria per Montbrió, finalment vaig pensar que riera amunt retallaria temps... Total, que en arribar a la deixalleria, el Jordi havia baixat cap a Montbrió. El joc dels disbarats!

En qualsevol cas, finalment junts a Montbrió, varem fer una bona ruta per Montroig, Les Olles i Rifàs, amb tornada per Vilanova, Riudecanyes i Botarell on, a la riera ens varem acomiadar. Bona sortida, molt bon ritme i una distància/altitud considerables.

Diumenge 7 (veure ruta: Festa de l'Oli d'Almoster)

En Jordi estava amb grip, en Jaume desaparegut en combat i l'Abel que va decidir pujar amb cotxe, vam reunir quatre ciclistes per a l'última Festa de l'Oli de l'any, que en aquest cas era la d'Almoster.

Ruta no gaire exigent per l'entorn de Castellvell i, a les 10 en punt al camp de futbol disposats a degustar un bon esmorzar. Allà vam acomiadar Rafa que no es quedava i ens vam reunir amb tota la família. El dinar, com sempre, no va decebre pel que fa al menjar, encara que l'assumpte que no hi hagi taules és molest. De totes maneres, aprofitant una paret de pedra i que Juan es va acostar a Reus a buscar una taula de càmping, vam poder esmorzar la mar de bé, encara que amb la quantitat de gent que hi havia varem trigar força. De fet ja eren les 11 passades quan vam arrencar direcció Riudoms, on ens vam acomiadar de Jordi (Axet) i cap a les 12,30 al camp.

Diumenge 30 (veure ruta: Montbrió - Botarell - Mas del Cases - Borges - Riudoms)

Una jornada amb més participans del normal. Encara que faltava la Mònica, es van apuntar l'Anartz, el Jordi Axet i el Rafa. Per cert que, pobre Rafa, li va agafar una "pájara" pujant cap al Mas del Cases des de Botarell que li va donar el matí. I és que quan et toca, et toca i no hi res a fer (bé si pots fer alguna cosa: patir!).

En qualsevol cas, poc a poc varem coronar i baixada ràpida cap a la Riera de Riudecols, després Borges i cap avall, que aquesta vegada la festa de l'oli la teníem al campo.

Diumenge 23 (veure ruta: Festa de l'Oli de Maspujols (molt be))

Amb l'hivern totalment instal·lat, comencem ruta per completar les Festes de l'Oli de novembre. En aquest cas, es tracta d'una de les que fa temps que no es prodiga en bici: la Festa de Maspujols.

Després de fer una mica d'escalfament per la zona dels Cinc Camins, Riera del Salt i Aleixar, baixem fins al poli de Maspujols on ja teniem a tota la família fotent-li canya a les brases. Quan al menjar, molt be: com a La Selva, tres talls de vianda (possibilitats de triar també arengada) amb fruita per postres i, com sempre, vi a dojo. I, malgrat una mica de vent, un poli sense gaire gent, on hem passat una bona estona.

De tornada, directes (i a tota merda, que Jaume anava tard) per la riera fins a Riudoms i comiat al campo.

Diumenge 16 (veure ruta: Festa de l'Oli de l'Avellanera a La Selva (10/10))

Finalment, només el nucli dur, més l'Abel, s'apuntaven a la Festa de l'Oli amb majúscules. I és que si s'ha de jutjar per les experiències d'anys anteriors, la Festa de l'Avellanera és, amb molta diferència, la millor de la temporada.

I, com sempre, no va defraudar. Fem però una mica d'història abans: per tal de no arribar tard, varem quedar a Cambrils un quart d'hora abans i sobre les vuit, ja tots cinc, engegàvem direcció Vilafortuny, Vilaseca, aeroport i pel camí del Burgar fins al lateral de la C14 fins a la rotonda de sortida a la Selva. I en aquest punt un ensurt perquè, acostumat a veure sempre tota la carretera plena de cotxes aparcats, no vaig veure ni un i el meu pensament va ser "calla, que m'he equivocat de dia!!!"... Sortosament no va ser així, perquè enguany han disposat un ampli aparcament al costat de la nau de la cooperativa... Un punt més a afegir a l'excel·lència d'aquesta celebració.

Quant al menjar, que puc afegir. Dient que ha sobrat llonganissa, cansalada, botifarra i pa torrat com per que mengessin al menys dues persones més ja comprendreu l'abundància... I  tot això per 5 euros.

Ja tips com a bacons, tornada per Almoster, Castellvell i Riudoms. Cal dir que ha estat una bona elecció el triar aquesta ruta de tornada perquè els que ens quedàvem al campo, hi erem a un quart d'una i els de Cambrils estaven a casa a dos quarts. Gens malament pel més de 50 km que han sortit.

Diumenge 9 (veure ruta: Festa de l'Oli de Riudoms (molt be!))

El dia es va aixecar ventós i, com em temia, van començar les baixes. A primera hora, tant el Jordi con la Mònica excusaven assistència. I de fet, la reunió familiar a la festa de l'Oli de Riudoms que estava prevista, també s'anul·lava poc abans de sortir.

A les 8, ens trobàvem el Jaume, el Xavi i jo i iniciàvem una ruta d'aquelles "anti-vent": direcció Vila-seca, aeroport i zona de Almoster i Castellvell. I també, com de costum, una ruta plàcida, sense ni una gota de vent.

Sobre les 10, com el Xavi no voli arribar gaire tard a casa, varem decidir que podria ser una bona idea d'anar a Riudoms i treure el cap a la Cooperativa, a veure si no hi havia gaire gent. I varem tenir premi, perquè, després d'acomiadar al Xavi, en poc més de mitja hora ens varem fotre un esmorzar de collons amb torrades, llonganissa, panxeta i mandarines de postres. Ah, i ben regat amb un parell de gots de vi (be, vi jo, perquè Jaume cocacoleta...).

En qualsevol cas, un dia molt més agradable del que ens pensàvem a primera hora, bona ruta, bona companya i bon esmorzar.

Diumenge 2 (veure ruta: Festa de l'oli de Montroig (molt fluixa!!!))

Un any més, comencem la temporada de tardor amb les festes de l'oli nou, amb la sana intenció d'assistir a tantes com poguem. En aquesta ocasió, i després de força temps sense anar-hi, li va tocar a la de Montroig. 

Amb els quatre Pancetas de base, engeguem des del Casalot amb l'idea de fer una mica de gana abans d'esmorzar: camí cap a Riudecanyes, desviament cap a Vilanova i a les 10 a lloc. Quant a l'esmorzar en sí, una decepció: massa temps d'espera per agafar el tiquet, menjar no gaire reeixit (un tall de llonganissa, una llesca de pa torrat, un gotet amb blat de moro i cacauets en lloc d'avellanes i una beguda). De fet, la llonganissa que em va tocar estava completament freda... I és que la novetat era que la vianda i el pa el torraven ells.

Per resumir, li varem donar una segona oportunitat però de manera unànime varem decidir d'eliminar aquesta festa del nostre calendari. 

PD: em descuidava de dir que, a més ser per oblidar, esmorzar car (7 €)

Diumenge 19 (veure ruta: Riudecols - Les Irles - Coll Negre - Duesaigües - Riudecanyes)

Passat mitjans d'octubre i amb una temperatura que permet encara anar de curt. Això si, la humitat és d'aquelles que quan passes per camins estrets amb vegetació, et deixa xupat en un no res...

En qualsevol cas, bons ànims per començar ruta, car no ha calgut gaire temps per triar la zona de Les Irles i el Coll Negre, amb pausa obligada al senderó abans de Les Irles: el motiu està clar, el Jaume ha d'atipar-se d'arboços... Bé, no sols atipar-se, sinó que també hem hagut d'esperar perquè estava fent reserva a la motxilla... No se jo com hauran arribat a casa, si com a boletes senceres o con un paté ben espeset...

I continuant amb la ruta, una vegada coronat el Coll Negre i després d'una trobada amb el Carles (company del Jordi que, sorprenent-ment m'ha reconegut en un fugaç creuament), descens vertiginós fins a la font de Duesaigües, on el Jordi ha "comprat" una petita navaja molt be de preu, foto de rigor,  camí del pantà fins a Riudecanyes i abans de les 12 a "puesto"...

Diumenge 12 (veure ruta: Borges - Aleixar - Riera del Salt - Dipòsits Castellvell - Castellvell)

Diumenge rúfol en el que varem reunir el nucli dur del Pancetas per una ruta que, en principi, havia de multiplicar-se per dos (per a alguns..).

Bon ritme cap a les Borges i l'Aleixar i, després de pujar el Fill de P... i baixar pel senderó fins a la riera del Salt, un segon esforç cap als dipòsits de Castellvell.  

El tema central de la sortida, ha sigut clarament el "safari" fotogràfic en el que he intentat (per activa i per passiva) capturar alguna instantània xula de l'Anartz... I creieu-me, ni perseguir fotografies de fauna salvatge al Serengueti és tan difícil com enganxar a Anartz en una foto espontànea. Això si, després de tot el matí escapant-se-me, finalment l'he "pillat"!! I bona foto si senyor. Si voleu veure-la, la teniu al final del post.

En qualsevol cas, com sempre, un diumenge estupendo amb bon rotllo. I que més es pot demanar?

Al final, com diuen els francesos "je t'ai eu!" 

O, dit en roman paladino: ¡TE PILLÉ!

😂😂😂

Diumenge 28 (veure ruta: Aquest flow no flueix gens...)

Després d'alguns diumenges d'absència per la meva part, per fi varem poder reunir un bomn grup per un diumenge una mica gisot. Per la part dels cambrilencs, Abel, Jaume i jo mateix. Per la part dels de Reus, Jordi Mònica i Rafa.

A les 8, ens reuníem al Casalot i engegaven ruta. Jordi havia proposat de fer la zona de Vilanova i provar de baixar el "flow" i cap allà que varem enfilar.

Després de rodar a bon ritme, una vegada arribats al començament del "flow" i completat el primer tram (que ja augurava que la cosa no estava gaire ciclable), Jordi, Mònica i Rafa, varen declinar categòricament continuar i van desviar cap a Montroig directament. Jo (cosa rara, perquè sabia que acabaria per panadir-me), vaig continuar amb Abel i Jaume... I creieu-me, el camí no estava malament. Estava pitjor!. Sorra, escòrrecs deguts a l'aigua i roca viva que va fer que el 70% del recorregut el fes a peu... Això si, tenint en compte que Abel tampoc anava gaire sobrat, alguna vegada casi el vaig haver de demanar pas! 😂.

Una vegada re-agrupats, com que encara era aviat, varem pujar cap al camí de Pratdip, per veure de fer uns quants kilòmetres més, però malauradament, a la carretera de Colldejou, varem trobar un rètol amb la maleïda batuda de porc senglar. I a re-calcular, carretera amunt fins a la carretera de l'ermita, on Abel i Jaume varen pujar fins dalt, mentre la resta cap avall fins a l'inici del camí de pedra on tornarem a re-agrupar.

Feina feta, de nou cap a vall a Montroig i directes cap a Montbrió, riera (comiat) i abans de les 12, asseguts menjat un bon bocata de beicon i xoriçets..

Diumenge 7 (veure ruta: Rodant per Montroig, Rifàs,Vilanova Riudecanyes)

Sembla que l'estiu no te ganes de marxar i, després de posar falta al Xavi i al Rafa que es van esborrar a última hora, varem engegar ruta amb una sensació de humitat bestial.

Una ruta que ens va portar per la zona de Montroig, les Olles i Rifas, per tornar per Vilanova i Riudecanyes. Per cert, varem comptar amb l'Anartz, que va venir amb la seva nova bici (que li està una mica petita...)

Diumenge 24 (veure ruta: Diumenge Panceta)

Esgotant el mes d'agost, aconseguim que Jaume i la seva esquena sexagenària surtin a donar un tomb. També comptem, un any després, amb el Cyril que, sobre la Orbea elèctrica, jo crec que s'ho ha passat com un nen petit.

Quan a la sortida, amb poc sol però amb una xafogor fastigosa, ens ha portat fins a l'Aleixar, el senderó fins a la Riera del Salt i finalment una pausa al bar de les piscines de Castellvell, on el Jaume ens ha convidat a unes begudes a compte del seu proper aniversari.

Baixada directa cap al Campo, on ens hem acomiadat del Jaume i hem finalitxat un diumenge tranquil (i encara que sembli mentida, sense gaire piscina...)

Diumenge 10 (veure ruta: Quina calor!!!!!)

Hostia pu... quina calor!. A les 8 del matí, tot i que encara no se suava gaire, ja es podia intuir que el dia seria canicular sense pal·liatius!

A les 8, ens reuníem els de Cambrils (Jaume, Abel i jo), amb el Jordi i, una mica mes amunt, amb el Rafa que avui portava al seu cunyat Jordi (II) que volia provar com és la Panceta's Experience...

La veritat es que una ruta fins a Riudecanyes, Trenet de Vilamanya y Camí  del Castell (Camí Rosa), ja ha deixat clar que la penya no estava gaire per la labor de pujar massa. O sigui que cap avall fins a Duesaigües, camí del pantà i Riudecanyes on, pobre de mi, he girat cap a Botarell (la força del costum). Dur l'ofici de sherpa, sobretot si no llegeixes entre línies, perquè he estat a punt de "matar" algú....😁. Però collons, dieu-me alguna cosa, hosssssssstia!!!!

Tant se val... Avui, la noticia principal ha estat la incorporació d'un nou membre d'aquells que et fan reviure moments feliços: amb el Jordi (II) hem descobert que havíem coincidit en l'època bona de l'Agrupació Excursionista de Reus (fa ja 20 anys), amb sortides com la Reus-Montserrat, la Cabrerés, etc, i que a mi em sonava molt la seva cara. Finalment, fent recerca en les velles fotos, he descobert que sí, que varem compartir molts bons moments...

Doncs això... si no fos per aquestes estones, què seria la vida?

En aquesta foto, veieu algú de les fotos de dalt?

Diumenge 3 (veure ruta: 50 km mà a mà amb el Jordi

L'estiu va avançant (i a bon pas) i sembla que els pancetillas no estan gaire per la labor, o sigui que la sortida d'avui s'ha reduït, com diu el Jordi, als The Reals Ones... No se jo si ens mereixem el títol, però el que és veritat és que en les sortides de circumstàncies, sempre acabem sent dos o tres i que es veritat lo del "hombre bandengue"... 😂.

En qualsevol cas, avui la ruta ha estat d'allò més relaxada. De fet, el dubte de cada diumenge de "a on anem" s'ha resolt gràcies a un ciclista valencià (com aquells que es troba el Jaume i els adopta), que al Casalot ens ha demanat com arribar a Cambrils i a Salou. I com que no teniem clar on anar, el Jordi s'ha ofert a acompanyar-lo fins al creuament del cementiri de Salou, on ens hem acomiadat. Vagi per davant que li hem convidat per si volia venir algun dia al Casalot, que no es digui que Jaume es més hospitalari que nosaltres. Això si... res de donar-nos els telèfons....😅.

La ruta, amb mes de 50 km, fins a Vilaseca, aeroport, Camí de la Selva fins aprop d'almoster i cap avall a Castellvell i Riudoms. Bona sortida, bona companyia i el humor que no ens falti!!!

Diumenge 27 (veure ruta: Matí ple de contratemps)

Avui assitien el Jaume, l'Abel, Tupe, Jordi Axet i jo mateix, amb un matí força ventós que, com veureu tot seguit no ha estat dels millors de la temporada.

Per començar, un petit desajust d'horari per retard m'ha portat a fer una modificació de ruta (en principi volia pujar a Riudecols per Montbrió i riera fins a la deixalleria). Però, culpa meva, una desafortunada decisió ha endarrerit una mica tot plegat: el Cami del Coll del Boc i després la riera de les Voltes, s'han convertit en un petit calvari amb un vent de cara que ha desmoralitzat una mica la penya.

Una vegada a Riudecols, més riera fins a Les Irles i a la sortida del poble, quant anàvem a agafar la carretera antiga, el primer contratemps: un paio amb furgona de conservació de carreteres, aturat a l'entrada de la carretera i una cinta amb una senyal indicant que per allà no es passava!! Obviament, ha tocat pujar fins al Coll Negre per la carretera, amb un vent del dimoni, la gent fins als collons i, per completar el quadre, al Tupe se li tornava a sortir la biela...

Ja semblava que la cosa millorava i de fet, veient que el Jaume ja anava una mica tocat, i que no era plan de pujar fins a la Teixeta per carretera havia replantejat la ruta per baixar directament cap a Duesaigües. Doncs tampoc. El camí que surt del lateral de la cantera per agafar el camí de Duesaigües, també tancat, amb la mateixa cinta i senyal que abans. Aquí hem lligat caps i ens hem adonat que es per culpa del vent, que ha suposat un risc d'incendi elevat i per això no passa ni Deu.

Finalment, no ha hagut més remei que tornar per on habíem vingut: de nou Les Irles, Riudecols i un fi de ruta amb pujada al Collet del Mas del Cases, i baixada fins al camí de Botarell a Riudecols, on ens hem acomiadat del Jordi. La resta, fins al Casalot  i cadascú cap a casa seva. A pesar de tots els problemes i als meus errors (els reconec), finalment no ha estat del tot malament.

Disabte 19 i diumenge 20 de juliol

Diumenge 20 (veure ruta: Pure Pancets: heat & breakdowns)

Que en podem dir de la sortida del 20 de juliol? Doncs que que ha estat una sortida en la qual no ha hagut temps per avorrir-se, us ho asseguro.

Començant pel principi, podem dir que l'assistència ha estat magnifica: a més de l'Eric  (que s'estrena amb el Team Pancetas), des de Cambrils ha sortit també l'Abel. A més, hem comptat amb el Rafa i, després d'un munt de temps, amb el Tupe. Que per cert, ja de bon de matí ha protagonitzat un dels "breakdowns" del títol, quan l'ha escrit al Jaume que venia amb el Rafa i.... amb un pedal sortit!. Be, la veritat és que no era un pedal, sinó una biela, que a l'altura del camí entre la riera d'Alforja i la riera de les Voltes, se li ha tornat a sortir (amb la intervenció del Jaume i les seves eines de la "motxilla màgica", que ha solucionat el problema definitivament).

La ruta ha continuat mes o menys normal, amb alguna diferencia de criteris a l'hora de establir el ritme, rodant per la zona de la riera de Riudecols, les Voltes, les Tosques i l'Aleixar, on el Tupe ens ha convidat a una fresquívola cocacola a les piscines.

Continuàvem pel Camí Fill de P... i el senderó fins a la riera del Salt, quan a aparegut el segon "breakdown" de la jornada. Aquesta vegada amb mi de protagonista: una sensació de que em bufaven a l'interior la cama esquerra ha resultat ser un tall lateral en la roda del darrera (la que vaig canviar no fa ni dos mesos) que deixava escapar aire a un ritme insostenible.... Per abreviar, he hagut de fer tota la parafernàlia de posar-li la càmera a una roda tubeless (i ja podeu imaginar que, si portava mones dos mesos , com estava de líquid anti-punxades).  I també podeu imaginar la escena: un pobre desgraciat, suat de dalt a baix i pringat de l'enganxifós líquid tubeless, i sis "espectadors" controlant la jugada... En fi, que ja sabeu el que diuen aquí de "un treballant i 6 mirant"... I la cosa està en que Eric ha comentat que a Bèlgica també tenen una dita per a aquesta situació (llàstima que no recordo com anava).

En qualsevol cas, la sortida ha continuat sense cap altre contratemps fins als Cinc Camins, on ens hem acomiadat del Tupe i del Rafa, i fins a Riudoms, on ens separàvem Jordi i Jo per un costat i Eric, Abel i Jaume per l'altra. Peeeeeero.... Doncs sí, avui la llei de Murphy devia estar remoguda perquè, a falta de 1 km per arribar al campo: doncs això, el tercer "breakdown. He tornat a punxar. Quina roda? Ho dubteu? Si amics, la del darrera (maldeia sigui la pu... Maxxis Ikon). 

Per finalitzar el relat, només dir-vos que avui he practicat el duatló. I Dir-vos també que m'he cansat moltíssim més corrent l'últim km, que no pas el 40 km de bici previ...

Dissabte 19 (veure ruta: Pure Pancets, heat & breakdowns)

Sortida crossover entre Pancetas y BTT60s, amb José Luis, Jaume i jo mateix  donant-nos un bon homenatge al bar de la Mariana. El que diem sovint: aquestes coses s'haurien de repetir més...