Diumenge 24 de setembre (veure ruta: Montroig - La Roca - Vilanova - Riudecanyes)

Diumenge amb olor ja de tardor però encara amb molt bona temperatura. En aquest escenari, ens trobem Jordi que, amb les festes de Misericòrdia es va presentar amb tres hores de son, Jaume que només agafar vacances ja li ronda un refredat, i jo que hem vaig llevar amb un pinçament lumbar que (com no podia ser d'una altra manera) va anar a pitjor durant el dia. 

I que varem fer? Doncs molt senzill, perquè Anartz tenia assumptes familiars, o sigui que, com diu la dita, "quan el gat no hi es, els ratolins fan festa grossa". Doncs si, ens vam permetre el luxe d'una ruta força relaxada (no mal-interpreteu, perquè també vam treballar unes quantes pujades) i fins i tot una aturada per prendre un cafè tranquil ament. I amb anècdota inclosa en forma de guineu que se'ns va creuar pel mig del camí!!!

En qualsevol cas, la veritat és que hem trobat a faltar al l'euskaldun i el seu esperit guerriller 😄😄😄

Diumenge 17 de setembre (veure ruta: Un tomet d'estirament)

Dia gris però amb una sensació de calor per la humitat (fins i tot ens han arribat a caure quatre gotes) que ens ha fet suar com si fos ple estiu.

I ja amb horari de tardor, hem quedat a les 8,30 i, per variar, una llarga discussió per veure on anàvem. La veritat es que exceptuant Anartz que esta sempre disposat, la resta no teniem gaires ganes de pujar, així que hem anat improvisant una ruta sense massa exigència  (ni en distància ni en alçada). Hem tingut de tot: riera, camí ample, terra, asfalt... Per tenir, hem tingut fins i tot l'oportunitat de fer-nos una foto davant un ramat de vaques !

En fi, una sortida sense anècdotes en majúscules però, com sempre, una gran jornada amb els companys.

Diumenge 10 de setembre (veure ruta: Un castell)

Encara que aquest diumenge era el definitiu, i que si vindria, finalment varem posar-li falta a Oriol. I es que no es possible allitar-se a les 4 de la matinada i sortir en bici l'endemà.

En qualsevol cas, els "4 magnífics" ens varem reunir com sempre a les 7:30 i varem enfilar directament cap a Riudecanyes i el Camí de Vilamanya, tal com ja havíem parlat durant la setmana.

La veritat es que el temps acompanyava, sense gaire calor ni vent, però va ser en arribant al camí rosa del castell, quan varem enfilar cara amunt (a despit de Jaume), quan la cosa va començar a canviar. I és que tot el castell estava envoltat de núvols, de manera que varem començar a suar de valent, tot i que la temperatura no era gaire elevada.

Com anècdota (sempre hi ha alguna) hem de comentar la bronca que ens va caure per part del personal del monument, que ens va retreure que gairebé estavem cometent un crim contra el patrimoni perquè, literalment "havíem recolzat el manillar de la bici contra la paret de l'església"... En aquest mon hi ha d'haver de tot.

Com a nota positiva, la visita a l'església incloent la cripta subterrània, la qual hem va sorprendre, donat que no imaginava que fons ni tan gran, ni tan profunda. Com son les coses: 35 anys de pujades al castell i mai havia vist l'església per dins.

Diumenge 3 de setembre (veure ruta: Intentant esquivar la pluja)

Després d'una nit amb pluja, semblava que el matí aguantaria però, abans de que Jaume i jo ens reuníssim amb els de Reus, va començar a caure aigua i no va haver més remei que posar-se el xubasquero.

Una vegada reunit, la cosa va millorar i, pràcticament durant tota la sortida varem poder rodar sense el maleit plàstic. Quant a la tuta, després d'alguns dubtes, donat que Anartz volia pujar (cosa rara en ell) i la resta com que no estaven per la labor, finalment, ja arribant a les Borges, va quedar decidit que pujariem al miradors per la ruta sud. I la veritat es que, o be feia molts mesos que no la feia, o be els fotuts miradors han crescut, el tram final se'ns va fer molt dur.

Com anècdota del dia, en començar a baixar pel senderó de la Feredat, vaig tocar lleugerament un arbre i em vaig desequilibrar, just en el tram que hi ha el tallat a la dreta... Només dir que duran dos o tres minuts em vaig quedar congelat en la mateixa postura en la que vaig salvar la caiguda tallat avall, tremolant com un flam.

Després de baixar fins a Aleixar i Cinc Camins, hem deixat a Anartz, I com sempre, a Riudoms ens hem acomiadat de Jaume. Per cert, que per finalitzar be, des dels Cinc Camins fins al campo, una altra vegada xubasquero...

Dissabte 2 de setembre (veure ruta: Sortida amb els Baconcillos)

Dia grisot i amb el que sembla que ja es la nova temporada de tardor. En principi, Anartz i els seus Baconcillos no ha pogut ser-hi (comença la temporada d'esport pels nens), el Pep, amb un constipat de campionat i amb l'Oscar amb activitats. I, com no hi ha dos sense tres, el Jaume ens ha avisat de bon de matí que disculpessim la seva absència, però que havia passat una mala nit, amb molt de mal de panxa. Es el pupes, aquest Jaume...

Així doncs, Jordi, Gerard, Roger i jo, amb un primer moment de dubte (a les 7,30, tant a Reus com a Cambrils ha caigut un bon ram) ens hem reunit al campo per una ruta en la que els Baconcillos s'han portat com a jabatos: pujada fins l'Aleixar per la riera del Salt, Pi de les Planes fins a Vilaplana i retorn de nou per Aleixar i Borges. I si s'ha de dir la veritat, en aquesta ocasió estava més fotut el pare que els fills (això, però, sens dubte anirà a més...).