Diumenge 24 (veure ruta: Borges - Aleixar - Mas del Borbó - Picarany - Castellvell)

La primavera ja està al caure i el bon temps va fer que millorèssim els números de la setmana passada (això va be, no?). I és que, després de varies setmanes sense venir, per fi varem comptar amb "correcaminos" Anartz.

Bé, l'àlies que li he buscat es deu a que penso que ell ha fet quasi be el doble de kilòmetres que nosaltres, de tant anar i venir rampes amunt i rampes avall. De fet, Jordi fins i tot li ha amenaçat: "si tornes una altra vegada, et juro que et fico un pal als radis... 😂.

En qualsevol cas, cal dir que si be la ruta ha estat una mica "durilla" pels que pedalem a pota (el Joan viu com un rei), hem completat una bona sortida per la zona de Borges, Aleixar, Mas del Borbó i el Picarany. Be, Jaume i Anartz han canviat Picarany per les trialeretes del Salt. I si hem de jutjar per com venien de satisfets, crec que han xalat prou.

Una vegada unificats de nou als Cinc Camins, baixada cap a Riudoms, comiat a l'Anartz i tots, inclòs el Jaume, a fer un mos al Campo.

Diumenge 17 (veure ruta: Creu del Formatge si, Puigcerver no)

De moment, s'han acabat les sortides íntimes i per fi vam sortir quatre (tota una multitud). 

Amb el Jaume una mica fora de punt, el Jordi havia tingut l'idea de fer una Creu del Formatge (i el que sorgís després).  I la veritat es que el dia, quasi de primavera, ens va acompanyar tot el matí, com a mínim amb la part meteorològica.

Ja en les rampes de després de Riudecols, varem veure que Jaume estava patint, però va ser una mica abans de la Creu quan la cosa es va descontrolar. Tot per culpa de dos que anaven corrent i que el van avançar com si estigues aturat. Hauriau d'haver sentit com renegava!!!

En quan a "el que sorgís", doncs res. No va sorgir res perquè una vegada fetes les fotos de rigor, cara avall i que li donin a l'ermita...

Una agradable aturada al bar de l'Urb. Portugal i una altra cara avall cap a l'Aleixar, riera de Riudoms i a la una, a casa. Bona sortida i bon humor.

PD: que no estigues gaire fi, no va evitar que deixes tots els cartells que va trobar plens d'enganxines del Pancetas.

Diumenge 10 (veure ruta: Tomb amb el Jordi (PAN & ZETA))

Doncs ja sembla definitiu: això, més que un grup, ja somun duo còmic. I tal com suggeria Jordi mentre pedalàvem ell i jo sols, en lloc de ser els Pancetas, més aviat hauriem d'anomenar-nos Pan & Zeta...

En qualsevol cas, el motiu de la reducció d'avui ha estat per causes molt variades. Un  (ja imaginareu qui) es va anar a dormir calent després de la festa de casament de l'Oriol, l'altre (que també endevinareu) que havia de cremar branques d'arbres i el basc que tenia la bici "sorollosa". Quant als Baconcillos, sembla que aixecar-los del llit era missió impossible...

La ruta, molt ràpida i amb un dia molt agradable. Dic ràpida perquè sobre les 11 ja deixava al Jordi en la Plaça dels Llapis amb una bona colla de kilòmetres i amb un gens despreciable desnivell acumulat.

A veure si la propera setmana s'anima això una mica més.

Diumenge 3 (veure ruta: Un grup que ha quedat en parella)

La sortida te una curiosa història. I és que es podria dir que les anècdotes han succeït abans de la sortida pròpiament dita, tal com passo a explicar-vos.

En principi, la idea general era que l'Oriol, per celebrar el seu proper casament, ens havia de convidar a un esmorzar (el lloc: al bar de l'Urbanització Portugal) i en principi contavem amb el gruix del grup (Jaume, Juan, Anartz, Jordi i jo). Però, oh sorpresa! el dia va sortir revoltat, amb fort vent i amb els carrers humits d'una pluja recent. Aquí va començar el ball de missatges al grup de Whatsapp: "jo no vinc, que fa vent", "jo tinc mal d'esquena", "jo no vull posar-me malalt"... En fi, que fins i tot l'Oriol va deixar anar en plan sorneguer: "collons, si que em sortirà barat l'esmorzar...". I així finalment, només sortiem Jordi, Oriol i jo.

Aquí no va acabar la cosa, perquè quan estava ja arribat a Riudoms, rebo una trucada de l'Oriol. Una avaria, en forma de destrucció total del canvi de darrera (la foto es molt clara), va deixar el que havia de ser un bon grup, en una parella de ciclistes, Jordi i jo mateix (d'aqui el títol que li he posat a la ruta). Això si, l'homenatjat va venir en cotxe i ens va convidar a l'esmorzar com estava previst.

Resumint la sortida, al final el vent no va ser tant com es preveia i fins i tot varem poder anar al bar a Montroig. Això si, com ja ens temiem, no va poder ser ni al Maño ni a la Tasca... No es pot tenir tot