Diumenge 27 (veure ruta: Diumenge passat per aigua)

Sembla que ara sí va de debò i que haurem de treure la roba d'hivern. I és que, encara que de bon matí ens hem anat lliurant de la pluja (si més no en tres quartes parts de la sortida), hi ha hagut moments que fins i tot els guants d'entretemps se'ns han fet insuficients.

En qualsevol cas, amb només quatre ciclistes pels pèls, perquè Jaume ha sortit gràcies al Primperan, hem completat una bona ruta pujants fins a Les Irles i el Coll Negre. A la baixada cap a Duesaigües, la pluja ha fet acte de presència i, passat Riudecanyes, ja molt a prop de Montbrió hem tingut l'ensurt del dia: arribant al camí asfaltat que arriba al poble des de la riera de Riudecanyes, he vist que anava sol i en aquell moment rebia una trucada del Jordi. No l'he pogut agafar. He girat cua i he comprovat que la demora era perquè Mònica havia caigut en un banc de sorra. Passada la primera impressió, al final han sigut només petites esgarrinxades al front i un vidre de les ulleres esquerdat (i , es clar, l'ensurt)... Menys mal que, a pesar del mal moment, la cosa no ha estat greu. I a més, ja podrà dir que forma part d'un dels dos grups de ciclistes (els que han caigut i els que tornaran a caure...)

PD: per cert, que ha estat "àmpliament aplaudit" el meu fantàstic "helmet waterproof system"...

Diumenge 20 (veure ruta: Panceta's sunday)

A les 8,30 al Casalot de la riera, esperàvem al Tupe, però al final res. Aquest xiquet és especialista en anar a la contra: quant no diu res, es presenta, però si avisa que vindrà, al final no apareix... 😂. En qualsevol cas, varem comptar amb la presència del Xavi, que sembla que li ha anat be la sortida pel seu genoll i, a més, hem tingut notícies de l'Anartz que ja ens l'han "reparat" de l'espatlla. No cal dir que, com que és basc, en quatre dies el tindrem de tornada.

Quant a la sortida, anem per parts: d'entrada, un dia esplèndid, i amb ganes de pedalar. De fet, hem rodat d'allò més, fins arribar a la zona dels Horts de Miami, on hem fet emprenyar una mica al Jaume. I es que a partir de la carretera, tota la pujada per camins d'aquells típics de la zona dels Comuns de Montroig, son dels que a ell li agraden per baixar... I el pobre els ha hagut de pujar. Això sí, remugant i preguntat a cada estona quan arribava la baixada (fins i tot ha amenaçat amb girar cua per baixar...)

En qualsevol cas, amb bon humor, hem arribat fins al Mas del Frare, on hem pres algunes fotos, baixada cap a Montroig, Montbrió pel camí dels Teixells i, després d'acomiadar-nos del Jaume i del Xavi, arribada al campo amb el premi de l'esmorzar. 

Un diumenge rodó... i que més volem?

Diumenge 13 (veure ruta: Sortida de diumenge)

Mitjans d'octubre però un temps que encara ens permet anar de curt i fins i tot estones de passar calor. Tornem a ser de nou sis ciclistes  per segona setmana consecutiva, així que sembla que la cosa va força be. 

Com que tant el Jordi com jo, el dissabte vam fer una jornada de bosc força completa, no tenia gaires ganes de pujar massa. De fet, la primera idea era agafar la Wild, però al final me fet enrrere i he sigut fidel a la sortida desendollada de diumenge.

Ruta no gaire exigent, encara que un malentès en un dels girs prop de Castellvell ens ha tingut una bona estona fent tombs fins que al final hem pogut re-agrupar a tota la colla i, després de pujar fins a Almoster, ràpida baixada cap al aeroport, Pi de Bofarull (el que en queda) i Vilaseca, on ens hem acomiadat de l'Oriol i el Tupe.

Diumenge 6 (veure ruta: Tomb per Vilaplana)

Aquest diumenge el nombre de ciclistes va créixer notablement perquè, encara que el Juan va fallar, varem comptar amb Monica, Anartz i oh sorpresa, amb l'Oriol. Ah! i el Jaume també va portar al Carlitros.

Una vegada decidit que calia una sortida que (literalment) li esborres el somriure al bo de l'Oriol i havent triat que aniriem cap a la zona de Vilaplana, varem iniciar ruta riera amunt, a buscar el camí dels Matxos. I precisament va ser ja quan deixàvem el camí per agafar la carretera, que varem tenir l'avaria (jo penso que no m'havia trobat mai) relacionada amb el mateix Oriol: els cleats de les sabatilles, s'havien deixat anar i s'havien quedat fixats als pedals...!

En qualsevol cas, una vegada solucionat el problema, arribada a les Borges i cap a Vilaplana pel camí de les Valls on, poc a poc sembla que si que se li va anant esborrant el somriure, amb les conegudes bromes que ja son característiques dels Pancetas (i ha molt de cabró).

A la baixada cap a l'Aleixar, una altra anècdota, doncs el Jaume va veure una calavera de xai i, efectivament, se la va emportar... I quina fila feia amb el nino i amb la calavera enganxats a la motxilla... Be, mireu la foto i podreu jutjar vosaltres mateixos.