Mitjans d'octubre però un temps que encara ens permet anar de curt i fins i tot estones de passar calor. Tornem a ser de nou sis ciclistes per segona setmana consecutiva, així que sembla que la cosa va força be.
Com que tant el Jordi com jo, el dissabte vam fer una jornada de bosc força completa, no tenia gaires ganes de pujar massa. De fet, la primera idea era agafar la Wild, però al final me fet enrrere i he sigut fidel a la sortida desendollada de diumenge.
Ruta no gaire exigent, encara que un malentès en un dels girs prop de Castellvell ens ha tingut una bona estona fent tombs fins que al final hem pogut re-agrupar a tota la colla i, després de pujar fins a Almoster, ràpida baixada cap al aeroport, Pi de Bofarull (el que en queda) i Vilaseca, on ens hem acomiadat de l'Oriol i el Tupe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada