Sembla que ara sí va de debò i que haurem de treure la roba d'hivern. I és que, encara que de bon matí ens hem anat lliurant de la pluja (si més no en tres quartes parts de la sortida), hi ha hagut moments que fins i tot els guants d'entretemps se'ns han fet insuficients.
En qualsevol cas, amb només quatre ciclistes pels pèls, perquè Jaume ha sortit gràcies al Primperan, hem completat una bona ruta pujants fins a Les Irles i el Coll Negre. A la baixada cap a Duesaigües, la pluja ha fet acte de presència i, passat Riudecanyes, ja molt a prop de Montbrió hem tingut l'ensurt del dia: arribant al camí asfaltat que arriba al poble des de la riera de Riudecanyes, he vist que anava sol i en aquell moment rebia una trucada del Jordi. No l'he pogut agafar. He girat cua i he comprovat que la demora era perquè Mònica havia caigut en un banc de sorra. Passada la primera impressió, al final han sigut només petites esgarrinxades al front i un vidre de les ulleres esquerdat (i , es clar, l'ensurt)... Menys mal que, a pesar del mal moment, la cosa no ha estat greu. I a més, ja podrà dir que forma part d'un dels dos grups de ciclistes (els que han caigut i els que tornaran a caure...)
PD: per cert, que ha estat "àmpliament aplaudit" el meu fantàstic "helmet waterproof system"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada