Diumenge 25 de juny (veure ruta: Puigcerver)

Com podeu veure, començo la crònica amb una foto. I es que, en aquest cas, podriem dir que es tracta de LA FOTO perquè, encara que només hem pogut ser-hi quatre, també podreu veure que aquest cosos revestits amb el nou supermallot, guanyen moltíssim i crec que ens forrarem venent calendaris 😂.

Però veient-nos així, tan relaxats, no penseu que va ser fàcil arribar a fer aquesta foto, no, doncs suposo que haureu reconegut les escales d'entrada a l'ermita de Puigcerver. I tenint en compte que el dia va ser (potser) el més calorós del que portem d'estiu, no bufava ni un bri de vent, i que a mitja pujada pel camí directe des de Riudecols ja no ens quedava aigua, alguns van sofrir el que no està escrit. Fins i tot amb la visita del "hombre del mazo" (badalls inclosos)

Però encara que es va fer una mica llarg, finalment varem coronar, la qual cosa ja em sembla tot un exit i, després de beure uns refrescs (més que veure, deglutir com gossos assedegats!), ràpida baixada pel camí dels Castanyers fins a Alforja i riera avall fins a Riudoms on ens varem acomiadar.

Per cert, encara que varem sortir mitja hora abans, vam arribar a 12,35, així que a menjar morro una altra vegada... En fi que li farem. Per acabar, posarem L'ALTRA FOTO. Suposadament la del calendari, encara que no se jo...

Diumenge 18 de juny (veure ruta:  Esquivant la tormenta)

El dia, tot i la calor, va sortir una mica humit i, ja abans d'arribar al punt de reunió, el Jaume i jo vam notar les primeres gotes de pluja. I com cada diumenge, va haver anècdota: desprès d'anar casi fins a Riudoms a trobar als de Reus, va resultar que la culpa del retard havia estat d'un forat. Però d'un forat al mallot de Jordi que, veient que casi anaba ensenyant la xorra, va haver de tornar a casa a canviar-se..

En qualsevol cas, vam agafar direcció Montroig però, just abans d'arribar al Peiró, la cosa es va posar seria, ja que van començar a caure unes gotes grosses i, en qüestió de minuts, plovia de valent.

Per resumir, vam acabar vorejant les autovies, on varem trobar refugi un parell de vegades (sota el pont). Per cert que de tornada cap a Cambrils, un raig, amb el seu tro casi instantani, va espantar al Jaume de tal manera que semblava que li havien posat motor a la Occam...

Diumenge 11 de juny (veure ruta: Coll del Manolo - Aleixar - Riudoms)

Del que va ser la intenció primera (una mica exagerada) de ruta, al final la cosa va quedar en quelcom una mica més assequible. I tot i així, varem firmar la sortida més llarga i amb un nivell d'elevació acumulat més gran des que surto amb els Pancetas.

Efectivament, amb un dia amb una calor brutal, deguda a la gran humitat, varem completar una ruta pel Picarany, pujada fins al Mas del Víctor i Camí de les Aixetones, per completar el punt més alt al Coll del Bosc del Manolo. La curiositat es que aquesta vegada, Jaume va arribar com un gínjol, després de provar la nova estratègia d'hidratar-se i menjar alguna cosa abans de l'esforç, mentre que Jordi, que no tenia el dia, va arribar una mica més tocat.

Per baixar, dues alternatives, perquè Jordi i jo vam baixar fins al  camí dels dipòsits del Picarany, mentre que Anartz i Jaume es vam atrevir amb la trialera. Una vegada reunits, de nou separació: els "valents" per la trialera fins al Salt i els "iaios" cap al Mas del Borbó y Aleixar, on Jordi es va fotre "a caraperro" un Isostar... Be, més que beure-se'l, podrien dir que el va extingir, de la necessitat que portava.

En qualsevol cas, es confirma el que fa dies que vaig dient: aviat, aquests em fotran  canya i hauré de treure la meva arma secreta...

Diumenge 4 de juny (veure ruta: Riudecols - Creu del Formatge - Alforja - Les Borges)

Baixes variades avui: Anartz ruta de compromís familiar, Oriol amb la bici al taller, Ruben "missing in action"... En fi, que els insobornables Jordi, Jaume i jo, cap a la muntanya, que hi falta gent.

Bona ruta, i ben treballada, perquè després de pujar a Riudecols y fer la sendera des del cami del camp de motocròs fins a l'Avellanera, hem enfilat cap a la creu del Formatge , amb Jordi cada dia més intrèpid i Jaume defensant-se força be.

Després de la baixada al barranc i el començament de la segona pujada fins la Creu, la cosa ha començat a anar una mica més complicada. Però jo crec que si el primer dia que vaig sortir amb la pancetada m'haguessin dit que el nivell estaria tan bé no se si ho hagués cregut.

La baixada, amb la nova càmera d'acció del Jaume, superdivertida. Aviat posaré el video editat, perquè en el moment que escric, encara està en procés.

I be, poca cosa més... Una cocacola a Les Borges, amb estropici de vasos trencats (😁) i cap  a caseta.. Pronostics per molt aviat: Puigcerver ja és nostra!!!