Translate

diumenge, 27 de juliol del 2025

Diumenge 27 (veure ruta: Matí ple de contratemps)

Avui assitien el Jaume, l'Abel, Tupe, Jordi Axet i jo mateix, amb un matí força ventós que, com veureu tot seguit no ha estat dels millors de la temporada.

Per començar, un petit desajust d'horari per retard m'ha portat a fer una modificació de ruta (en principi volia pujar a Riudecols per Montbrió i riera fins a la deixalleria). Però, culpa meva, una desafortunada decisió ha endarrerit una mica tot plegat: el Cami del Coll del Boc i després la riera de les Voltes, s'han convertit en un petit calvari amb un vent de cara que ha desmoralitzat una mica la penya.

Una vegada a Riudecols, més riera fins a Les Irles i a la sortida del poble, quant anàvem a agafar la carretera antiga, el primer contratemps: un paio amb furgona de conservació de carreteres, aturat a l'entrada de la carretera i una cinta amb una senyal indicant que per allà no es passava!! Obviament, ha tocat pujar fins al Coll Negre per la carretera, amb un vent del dimoni, la gent fins als collons i, per completar el quadre, al Tupe se li tornava a sortir la biela...

Ja semblava que la cosa millorava i de fet, veient que el Jaume ja anava una mica tocat, i que no era plan de pujar fins a la Teixeta per carretera havia replantejat la ruta per baixar directament cap a Duesaigües. Doncs tampoc. El camí que surt del lateral de la cantera per agafar el camí de Duesaigües, també tancat, amb la mateixa cinta i senyal que abans. Aquí hem lligat caps i ens hem adonat que es per culpa del vent, que ha suposat un risc d'incendi elevat i per això no passa ni Deu.

Finalment, no ha hagut més remei que tornar per on habíem vingut: de nou Les Irles, Riudecols i un fi de ruta amb pujada al Collet del Mas del Cases, i baixada fins al camí de Botarell a Riudecols, on ens hem acomiadat del Jordi. La resta, fins al Casalot  i cadascú cap a casa seva. A pesar de tots els problemes i als meus errors (els reconec), finalment no ha estat del tot malament.

diumenge, 20 de juliol del 2025

Disabte 19 i diumenge 20 de juliol

Diumenge 20 (veure ruta: Pure Pancets: heat & breakdowns)

Que en podem dir de la sortida del 20 de juliol? Doncs que que ha estat una sortida en la qual no ha hagut temps per avorrir-se, us ho asseguro.

Començant pel principi, podem dir que l'assistència ha estat magnifica: a més de l'Eric  (que s'estrena amb el Team Pancetas), des de Cambrils ha sortit també l'Abel. A més, hem comptat amb el Rafa i, després d'un munt de temps, amb el Tupe. Que per cert, ja de bon de matí ha protagonitzat un dels "breakdowns" del títol, quan l'ha escrit al Jaume que venia amb el Rafa i.... amb un pedal sortit!. Be, la veritat és que no era un pedal, sinó una biela, que a l'altura del camí entre la riera d'Alforja i la riera de les Voltes, se li ha tornat a sortir (amb la intervenció del Jaume i les seves eines de la "motxilla màgica", que ha solucionat el problema definitivament).

La ruta ha continuat mes o menys normal, amb alguna diferencia de criteris a l'hora de establir el ritme, rodant per la zona de la riera de Riudecols, les Voltes, les Tosques i l'Aleixar, on el Tupe ens ha convidat a una fresquívola cocacola a les piscines.

Continuàvem pel Camí Fill de P... i el senderó fins a la riera del Salt, quan a aparegut el segon "breakdown" de la jornada. Aquesta vegada amb mi de protagonista: una sensació de que em bufaven a l'interior la cama esquerra ha resultat ser un tall lateral en la roda del darrera (la que vaig canviar no fa ni dos mesos) que deixava escapar aire a un ritme insostenible.... Per abreviar, he hagut de fer tota la parafernàlia de posar-li la càmera a una roda tubeless (i ja podeu imaginar que, si portava mones dos mesos , com estava de líquid anti-punxades).  I també podeu imaginar la escena: un pobre desgraciat, suat de dalt a baix i pringat de l'enganxifós líquid tubeless, i sis "espectadors" controlant la jugada... En fi, que ja sabeu el que diuen aquí de "un treballant i 6 mirant"... I la cosa està en que Eric ha comentat que a Bèlgica també tenen una dita per a aquesta situació (llàstima que no recordo com anava).

En qualsevol cas, la sortida ha continuat sense cap altre contratemps fins als Cinc Camins, on ens hem acomiadat del Tupe i del Rafa, i fins a Riudoms, on ens separàvem Jordi i Jo per un costat i Eric, Abel i Jaume per l'altra. Peeeeeero.... Doncs sí, avui la llei de Murphy devia estar remoguda perquè, a falta de 1 km per arribar al campo: doncs això, el tercer "breakdown. He tornat a punxar. Quina roda? Ho dubteu? Si amics, la del darrera (maldeia sigui la pu... Maxxis Ikon). 

Per finalitzar el relat, només dir-vos que avui he practicat el duatló. I Dir-vos també que m'he cansat moltíssim més corrent l'últim km, que no pas el 40 km de bici previ...


Dissabte 19 (veure ruta: Pure Pancets, heat & breakdowns)

Sortida crossover entre Pancetas y BTT60s, amb José Luis, Jaume i jo mateix  donant-nos un bon homenatge al bar de la Mariana. El que diem sovint: aquestes coses s'haurien de repetir més...

diumenge, 13 de juliol del 2025

De Cambrils només sortiem el Xavi i jo i al Casalot ens varem reunir amb el Jordi, que venia amb ganes (llegiu amb l'elèctrica) i ja de de bon de matí, suggerim que Puigcerver estava allà...

Després d'una estona de broma, Xavi va suggerir que millor pujar al Mas del Cases ("Barritas") perquè, de totes maneres, jo ja estava cansat de la sortida de dissabte 😂. Cap allà doncs.

La veritat és que el Xavi no anava gaire desencaminat i ja pujant per les primeres rampes després de Botarell, les cames varen començar a advertir que alguna cosa no girava rodó. I a més, amb el Xavi com un toro i el Jordi amb la "musculatura" auxiliar, la cosa no millorava.

Menys mal que la baixada cap a la estació i després el caminet de la Feredat ressusciten un mort i, abans d'arribar a Riudecanyes, com nou! 

Com que era molt aviat, per rodar una mica més, els vaig portar cap al Camí del Mas del Pandot i fins a la carretera del castell, abans de tornar a baixar cap a Vilanova. Jo no se que rondinava el Xavi, però us juro que durant una estona hem van xiular fort orelles... En qualsevol cas, no va arribar la sang al riu i abans de les 11 deixàvem al Xavi al Camí Fondo de Cambrils.

PD: per cert, us prometo que lo de pujar al Pandot no era cap venjança ni res...