Diumenge 31 (veure ruta: Tomb amb el Juan electrificat)

Últim dia de l'any i amb un esdeveniment remarcable: el Juan ha estrenat la seva nova bici (elèctrica). 

Amb un dia molt fred, després d'haver-me aixecat a les 3 per anar a l'aeroport, i encara amb restes del refredat que m'ha tingut tota la setmana a casa, hem completat una ruta fins a Almoster, on Juan ens ha convidat a esmorzar per celebrar la seva nova etapa com a Panceta "hors categorie". Això si, s'haurà d'acostumar a canviar una mica més de pinyó si no vol que un dia d'aquests la cadena li surti disparada en alguna de les pujades sobtades.

Diumenge 24 de desembre

Apurant els darrers dies del 2023, ens trobem els quatre habituals sense cap idea concreta. De fet, la ruta l'hem anat improvisant i ja arribant a Riudecols, a la pregunta "anem cap al Mas del Cases o Cap a les Irles?", el Jordi ha deixat anar senzillament: "busquem un bar proper per esmorzar alguna cosa..."

I dit i fet, riera avall fins al camí de Les Voltes i cap a Les Borges, on hem prés alguna cosa i, no podia ser d'una altra manera" ens hem fet LA FOTO que podeu veure convertida en felicitació de Nadal Pancetaire.

Per finalitzar la jornada, com que jo tenia que arribar aviat i Jaume treballava a la tarda, hem partit grup desitjant-nos unes bones festes.

Diumenge 17 de desembre (veure ruta: Rodant amb els Pancetas)

Ja a la recta final de l'any, sortim només tres, pelats de fred. La veritat es que havien de ser quatre (Anartz ja havia avisat que no venia) però Jaume, que sembla que dissabte va tenir festa grossa, es va dormir.

I com ja he dit, amb un fred que pelava (el sol sembla que està de decoració, perquè no escalfava gens), hem completat una ruta per tota la zona dels Comuns de Montroig que, a falta de massa desnivell, si que ha resultat profitosa en quant a quilometres, perquè els de Reus han fitxar uns bons 57 o 58 km. mínim.

Diumenge 10 de desembre (veure ruta: Una mica de senderons)

Jornada amb convidats especials: el David, un company de jocs del Jaume i del Jordi que aprofitant una trobada, es va apuntar a pedalar amb els Pancetas. A més, també vam comptar (després de força dies) amb Anartz que, encara que havia de tornar aviat a casa, encara va poder fer tot el gruix de la sortida amb nosaltres.

Quant a la sortida en sí, el Jordi ja m'havia comentat que el convidat d'honor volia més aviat senders i camins estrets, o sigui que varem improvisar una ruta fins a la cantera de Rifàs, amb baixada fins a l'inici del "flow" i després tot el barranc de la Cova de les Nines avall. Això sé, el Jordi i jo, després de patir de valent en el primer sender (jo porto una rascada al sec de la cama després de caure...ATURAT!!!) només varem fer la primera part del "flow" deixant el Barranc per als "pro".

En qualsevol cas, tots contentes i per suposat ho varem celebrar amb un esmorzar dels de cafè, copa i puro... Fins i tot Jaume es va quedar a menjar.

Dissabte 9 (veure ruta: Un tomet amb el Jordi)

Com que el Jordi no tenia compromís, aquesta vegada no em va tocar rodar sol (el Pep està en la recta final de la recuperació). Un tomet maco amb un dia força bo que ens va portar per la zona de Riudecols, Borges i, per no perdre el costum, amb un bon esmorzar al campo.

Diumenge 3 de desembre (veure ruta: Festa de l'oli d'Almoster)

Per fi, (a la tercera va la vençuda) varem poder tornar a la llonganissa, la botifarra i la cansalada! I és que després de dos intents nuls (ni la Selva ni Alforja van poder ser) per fi una Festa d'oli amb èxit.

En aquest cas, va ser la Festa d'Almoster que malauradament no va tenir gaire assistència per motiu variats (molt variats... ). En qualsevol cas, Jordi i jo ens varem proposar suar una mica la cansalada (mai millor dit) abans d'esmorzar i ens van marcar un bon tomet per Castellvell, pujada fins al Picarany i el Mas del Víctor, i Camí de les Aixetones fins al poble. A més, amb la sort que la família també va pujar i, com els senyors, només vam haver de posar la gana, doncs estava tot fet. I com ja sabeu, amb pastissos, galetes, xocolate i cafè. Que més volem?

Una mica de tomet per pair baixant  pel camí de Vilaseca i després gir cap al camí del Burgar fins al cementiri de Reus, Riudoms i, abans de dos quarts de 12, ja preníem la cerveseta a la finca del Joan. El que ve a ser un diumenge rodó, nens!

Diumenge 26 de novembre (veure ruta: Escornalbou)

Una vegada descartada la Festa de l'Oli d'Alforja (😭) i de saber que Anartz no vindria, varem passar una vigilia de suspens, perquè encara que tant Ruben con Jaume aparentment si venien, al final, a última hora de dissabte, tots dos postejaven al grup que "si no hi eren a les 8, que no esperessin...". La veritat és que de bon matí a primera hora, Ruben ja confirmava que sí venia, però de Jaume, res. Quina pallissa li ha fotut al llit...

En qualsevol cas, finalment el que sí es va apuntar va ser Oriol, o sigui que xino-xano varem posar direcció Riudecanyes amb la intenció de fer el camí del Trenet de Vilamanya. Però ja sabeu que les coses se sap com comencen, però no com acavem... Només començar la part dura del Trenet, i com que el camí del Mas del Pandot estava lliure, se'm va acudir pujar fins a la carretera del Castell. I encara que el camí està força arreglat, no vegeu com em vam xiular les orelles!

Una vegada a la carretera i ja a la vista del Castell, com no podia ser d'una altra manera, varem acabar fent un "poyaque" (po ya questamos aquí...) i fins a dalt. Per cert que la vista, amb el dia tant clar que feia, espectacular tal com podeu veure a les fotos.

Una baixada ràpida pel camí de Vilanova i cap a Montbrió i la riera, on ens hem acomiadat fins a la setmana que ve.

PD. No us perdeu a l'Oriol: tan baix d'energia va arribar al parking del castell, que va haver d'endollar-se al carregador dels cotxes elèctrics...

Diumenge 19 de novembre (veure ruta: Aleixar i Vilaplana)

Encara amb un temps que ni que fos primavera, posem falta a Anartz i a Oriol i enfilem un recorregut suau (al principi) que ens ha portat a l'Aleixar passant per les borges. En lloc de pujar pel camí del Pi de les Valls, avui hem canviat la ruta i hem rodat a l'inrevés, arribant a Vilaplana pel camí a l'esquerra de la carretera.

A Vilaplana, abans de començar a baixar, li hem volgut gastar una broma a Jaume (que com sempre, estava fent la cabra per una baixada) i ens hem amagat Jordi i jo. I la veritat es que, tot i que li hem donat un petit ensurt, al final el karma ens ha rebotat, perquè on ens hem amagat, estava tot ple de punxes... encara em trec del cul!!!

Un últim esforç pel senderó fins a la riera del Salt i riera avall fins a Riudoms on, com sempre, ens hem acomiadat del Jaume. Com sempre, bon humor i bona sortida.

En el Pi de les Valls, una anécdota que em va alegrar el dia: hi havia una parella jove i, parlant de la edat, la noia, que portava un mallot molt ajustat (sobretot per una part) em deixa anar que jo feia pinta de tenir uns 55 anys... docs això, que em va alegrar el dia. Per cert, no te preu la foto al Pi de les Valls, fent el paperina... Semblem els Superguerrers de les Forces Especials del Freezer 😂😂😂

Diumenge 12 de novembre (veure ruta: Decepció a la festa de l'oli de la Selva (Coselva))

Després de la festa de l'oli a Riudoms, ara tocava la de la Selva (la de l'oli Antara) que fins avui era una de les més remarcables del calendari.

La cosa va començar amb la baixa de Jaume que, per malentesos d'última hora, es va quedar sense fre del davant. A més, tot i que Anartz ja havia dit que se'n anava tot sol (no volia venir a l'esmorzar), un altre malentès va acabar per afegir-lo a la resta de pancetas golafres.

En resumides comptes que, una vegada arribats a l'inici del Picarany, i quan ja anàvem a enfilar directes cap a Almoster i La Selva, ens van trucar i ens van deixar anar el gerro d'aigua freda: la organització de la festa, en el molí nou, es veu que era un desastre, sense lloc per aparcar, sense taules per acomodar-se, amb cues quilomètriques per comprar el tiquet i poquísims punts amb brases... Total, que varem acabar esmorzant al casal d'Almoster i tan a gust. Llàstima de Festa...

Diumenge 5 de novembre (veure ruta: Festa de l'oli nou de Riudoms)

Per fi ja han arribat les esperades festes de l'oli. I com no podia ser d'una altra manera en un grup que s'anomena a si mateix "Pancetas", no ens hem perdut la primera de la temporada. De fet, algunes llengües viperines han arribat a dir que l'Oriol ha vingut només per l'esmorzar 😁.

En qualsevol cas, per fi una sortida amb més de quatre ciclistes (feia temps) i una ruta de circumstàncies. I dic de circumstancies perquè, com sempre només trobar-nos, hem plantejat de pujar a Riudecanyes i, si la cosa no es posava massa dura per l'Oriol, fer un trenet i tornar pel camí del pantà. Però, tal com es veia venir, ni trenet, ni tramvia, ni res... Finalment hem escurçat la ruta fins a la cua del pantà, amb tornada per carretera de Duesaigües fins a Riudecanyes i un últim esforç cap a la deixalleria, Botarell, Montbtió i Riudoms, on ens hem acomiadat d'Anartz i nosaltres hem anat directes al "asunto" panceta.

S'ha de fer especial esment a la família que tenim que quant hem arribat a la cooperativa, ja ens tenien el pa torrat i la vianda al plat. I parlant de taula: encara que a la foto sembli una taula normal i corrent,  no si us heu adonat que jo estic assegut "darrera" d'una cadira... doncs la cosa es que, com que no hi havia lloc, amb  dues fustes velles, un palet i la cadira, han muntat una taula collonuda!!!!

Diumenge 29 d'octubre (veure ruta: Borges - Feredat - Aleixar - Cami del Salt - 5 camins)

Després de pràcticament un mes sense sortir amb el grup, finalment un bon grup (el nucli dur) hem aconseguit quòrum per a una bona sortida.

Com que Anartz no podia allunyar-se gaire, hem optat per una ruta pels voltants de les Borges de l'Aleixar, amb dues bones pujades i un bon ritme, amb el DJ Jaume a tope amb la musica. Be, a tope, si descomptem un tema que se li ha colat quan arivarem a Riudoms (només dir que l'interpret es ros i d'Almeria).

Un detall: tenint en compte les olors de forn (coques en recapte, pa acabat de fer, etc.), que se senten passant per aquest dos pobles, hem decidit que quan fem aquesta ruta, caldrà aturar-se a tastar alguna cosa...

Diumenge 24 de setembre (veure ruta: Montroig - La Roca - Vilanova - Riudecanyes)

Diumenge amb olor ja de tardor però encara amb molt bona temperatura. En aquest escenari, ens trobem Jordi que, amb les festes de Misericòrdia es va presentar amb tres hores de son, Jaume que només agafar vacances ja li ronda un refredat, i jo que hem vaig llevar amb un pinçament lumbar que (com no podia ser d'una altra manera) va anar a pitjor durant el dia. 

I que varem fer? Doncs molt senzill, perquè Anartz tenia assumptes familiars, o sigui que, com diu la dita, "quan el gat no hi es, els ratolins fan festa grossa". Doncs si, ens vam permetre el luxe d'una ruta força relaxada (no mal-interpreteu, perquè també vam treballar unes quantes pujades) i fins i tot una aturada per prendre un cafè tranquil ament. I amb anècdota inclosa en forma de guineu que se'ns va creuar pel mig del camí!!!

En qualsevol cas, la veritat és que hem trobat a faltar al l'euskaldun i el seu esperit guerriller 😄😄😄

Diumenge 17 de setembre (veure ruta: Un tomet d'estirament)

Dia gris però amb una sensació de calor per la humitat (fins i tot ens han arribat a caure quatre gotes) que ens ha fet suar com si fos ple estiu.

I ja amb horari de tardor, hem quedat a les 8,30 i, per variar, una llarga discussió per veure on anàvem. La veritat es que exceptuant Anartz que esta sempre disposat, la resta no teniem gaires ganes de pujar, així que hem anat improvisant una ruta sense massa exigència  (ni en distància ni en alçada). Hem tingut de tot: riera, camí ample, terra, asfalt... Per tenir, hem tingut fins i tot l'oportunitat de fer-nos una foto davant un ramat de vaques !

En fi, una sortida sense anècdotes en majúscules però, com sempre, una gran jornada amb els companys.

Diumenge 10 de setembre (veure ruta: Un castell)

Encara que aquest diumenge era el definitiu, i que si vindria, finalment varem posar-li falta a Oriol. I es que no es possible allitar-se a les 4 de la matinada i sortir en bici l'endemà.

En qualsevol cas, els "4 magnífics" ens varem reunir com sempre a les 7:30 i varem enfilar directament cap a Riudecanyes i el Camí de Vilamanya, tal com ja havíem parlat durant la setmana.

La veritat es que el temps acompanyava, sense gaire calor ni vent, però va ser en arribant al camí rosa del castell, quan varem enfilar cara amunt (a despit de Jaume), quan la cosa va començar a canviar. I és que tot el castell estava envoltat de núvols, de manera que varem començar a suar de valent, tot i que la temperatura no era gaire elevada.

Com anècdota (sempre hi ha alguna) hem de comentar la bronca que ens va caure per part del personal del monument, que ens va retreure que gairebé estavem cometent un crim contra el patrimoni perquè, literalment "havíem recolzat el manillar de la bici contra la paret de l'església"... En aquest mon hi ha d'haver de tot.

Com a nota positiva, la visita a l'església incloent la cripta subterrània, la qual hem va sorprendre, donat que no imaginava que fons ni tan gran, ni tan profunda. Com son les coses: 35 anys de pujades al castell i mai havia vist l'església per dins.

Diumenge 3 de setembre (veure ruta: Intentant esquivar la pluja)

Després d'una nit amb pluja, semblava que el matí aguantaria però, abans de que Jaume i jo ens reuníssim amb els de Reus, va començar a caure aigua i no va haver més remei que posar-se el xubasquero.

Una vegada reunit, la cosa va millorar i, pràcticament durant tota la sortida varem poder rodar sense el maleit plàstic. Quant a la tuta, després d'alguns dubtes, donat que Anartz volia pujar (cosa rara en ell) i la resta com que no estaven per la labor, finalment, ja arribant a les Borges, va quedar decidit que pujariem al miradors per la ruta sud. I la veritat es que, o be feia molts mesos que no la feia, o be els fotuts miradors han crescut, el tram final se'ns va fer molt dur.

Com anècdota del dia, en començar a baixar pel senderó de la Feredat, vaig tocar lleugerament un arbre i em vaig desequilibrar, just en el tram que hi ha el tallat a la dreta... Només dir que duran dos o tres minuts em vaig quedar congelat en la mateixa postura en la que vaig salvar la caiguda tallat avall, tremolant com un flam.

Després de baixar fins a Aleixar i Cinc Camins, hem deixat a Anartz, I com sempre, a Riudoms ens hem acomiadat de Jaume. Per cert, que per finalitzar be, des dels Cinc Camins fins al campo, una altra vegada xubasquero...

Dissabte 2 de setembre (veure ruta: Sortida amb els Baconcillos)

Dia grisot i amb el que sembla que ja es la nova temporada de tardor. En principi, Anartz i els seus Baconcillos no ha pogut ser-hi (comença la temporada d'esport pels nens), el Pep, amb un constipat de campionat i amb l'Oscar amb activitats. I, com no hi ha dos sense tres, el Jaume ens ha avisat de bon de matí que disculpessim la seva absència, però que havia passat una mala nit, amb molt de mal de panxa. Es el pupes, aquest Jaume...

Així doncs, Jordi, Gerard, Roger i jo, amb un primer moment de dubte (a les 7,30, tant a Reus com a Cambrils ha caigut un bon ram) ens hem reunit al campo per una ruta en la que els Baconcillos s'han portat com a jabatos: pujada fins l'Aleixar per la riera del Salt, Pi de les Planes fins a Vilaplana i retorn de nou per Aleixar i Borges. I si s'ha de dir la veritat, en aquesta ocasió estava més fotut el pare que els fills (això, però, sens dubte anirà a més...).

Diumenge 27 d'agost 

Al final, tal com ens esperarem, el dia va sortir plujós, així que de bon de matí el grup de whatsapp estava d'allò més animat. En principi, i mirant els radars per internet, la cosa semblava que escamparia en una hora i que tindríem un marge de tranquil·litat fins a migdia. Però tant Oriol (que avui tenia prevista l'estrena del mallot), com Jaume, en veient que feia fred (sí, la temperatura havia caigut ben be 10 graus) i un vent bastant fort, varen declinar sortir. Que es van rajar, vaja 😂😂😂.

Els indestructibles que quedàvem, vam ajornar mitja hora la sortida i sobre les 8,30 ens reunien al encreuament del cementiri de Salou, per rodar una mica pels boscos de Tarragona. A partir d'aquí, l'historia va de pluja, perquè després de treure i posar varies vegades el xubasquero, finalment arribant a Constantí, ja ens el vam haver de posar definitivament, perquè la pluja ja no ens va donar treva.

En qualsevol cas, tot i que la zona del Pont del Diable i els boscos del voltant no son el mateix mullats, perquè les pedres i les arrels estan força perilloses, en general hem gaudit de la sortida i hem marcat la ruta com una de les que s'han de repetir segur. Bé, ja ens pensarem si deixem venir als que s'han rajat...😁

19 i 20 d'agost

Diumenge 20  (veure ruta: Creu del Formatge)

Si dissabte feia calor, el diumenge la cosa va anar a pitjor i ja de bon matí començavem a suar de valent.

Despres d'algun dubte sobre la ruta, al final varem decidir pujar a la Creu del Formatge pel camí de les Valls. Per cert que Jaume i jo ens vam aturar a menjar unes figues (molt bones per cert) i va haver un moment de desconcert: al desviament del camí de les Valls cap a la creu Jordi va continuar cap a Alforja. Com que no saviem cap a on havia tirat,  Anartz  va començar la pujada mentre nosaltres ens esperaven. Be, al final l'un va tornar i l'altre també...  

Unes fotos a la Creu i baixada cap a Alforja i Urb. Portugal. Comiat a Riudoms i abans de les 12 cada ovella al seu corral.

Dissabte 19 (veure ruta: Una sortida amb tres generacions)

Una sortida especial on varem combinar tres generacions sobre la bici: la generació ja en recessió (Pep i jo), l'actual representada per Anartz i Jordi i la generació que ve apretant fort (i no vegis com!), amb els grans (Gerard, Roger i Ekaiz) i els petits (Aritz i Oscar). Per cert, aquests dos últims amb menció especial, donat que van aguantar com a campions tota la sortida, amb mas de 30 km.

La sortida, amb força calor, ens va portar per la zona de Vilanova, incloent els bonics boscos del senderó que baixa a Montroig i una petita broma per part meva: just al camí de "aquest camí m'agrada molt.... doncs a la dreta", com es pot veure a la foto, els vaig "retratar" a tots empenyent la bici (menys a Roger, que va aconseguir recuperar-se i pujar-la.

Diumenge 13 d'agost (veure ruta: Pancetas Team suant la cansalada per Vilaplana)

Després de dues setmana sense veure al Jaume, avui hem comptat amb ell. I a més, també s'ha apuntat Rubén, ja recuperat del "susto" de la Carabassa...

La veritat es que la calor era fora de sèrie i, ja pujant cap a l'Aleixar i el camí del Pi de les Planas ha sigut un suar sense parar. I fins i tot, ha "tronat" una mica.

I quan ja ha arribat el plat fort, amb la pujada pel camí de Arbolí i el Bosc de la Torre, Jaume ha començat a alentir-se d'allò més. I a més, el molt "porculero", mentre tots esperàven que arribés, encara se'ns posava a fer el cavallet! Per matar-lo, a 3 per hora i plantant roda en pendents del 18  o 20 %. En fi, és el Jaume.

Per cert que avui hem estrenat les gorres panceteres i hem aconseguit la foto amb l'equipació oficial més gran fins al moment (mireu les fotos)

Eeeep, que m'oblidava... Vet aquí la super-gorra pancetera !!!!

Diumenge 6 d'agost (veure ruta: Ruta completeta amb Anartz)

Avui, amb la baixa de Jordi per evento festivo i de Jaume, també absent (en provable coma "post-party"), només vam sortir Anartz i jo.

Reunió en el check point Delta a les 7:30 i jo amb la il·lusió de no fer gaire esforç, a veure si el mal de lumbars que porto arrossegant fa uns dies se calmava una mica. Però ja coneixeu a l'Anartz: "com vulguis, anem fent i ja veurem..." I com no podia ser d'una altra manera, de rodar suau, res de res. Poc a poc ens hem anat liant, parlant de sortides i de camins que no acabaven d'ubicar... Total, de Borges a l'Aleixar, de l'Aleixar fins al senderó que baixa a la riera del Salt, riera amunt fins als dipòsits, Picarany, Almoster, La Selva, Vilaseca...

Per resumir, la broma ha sortit per més de 60 km en 4 hores i un desnivell de mes de 800... Menys mal que li havia dit que estava una mica tocat, perquè si no, hem mata!!!! 😂😂😂.

Be, ara parlant seriosament, una sortida rodona, amb bona companya, que és del que es tracta.

Diumenge 30 de juliol (veure ruta: Riudecols - Les Irles - Coll Negre - Duesaigües)

Avui, tot i que encara quedaven esperances que aparegués, ens ha faltat el Jaume. Dissabte a la nit ja havia avisat que no anava gaire fi i al final, ha hagut de quedar-se a casa.

Hem decidit pujar cap al Coll Negre per Riudecols i les Irles i la conya d'avui ha estat que Jordi, molt serio, quan començaven la part més complicada per la riera de Riudecols, ens ha deixat anar: "espereu una mica que el Jaume s'està quedant... Be en realitat el Jaume soc jo". Ens hem petat el cul de riure. I menys mal que, en començar el tram xungo després de la cadena, l'Anartz i jo anaven una mica per davant i no hem pogut veure la seva caiguda (una d'aquelles que, quan ens passa, no volem que se sàpiga... 😁😁😁)

Però finalment, després d'una estona per la carretera antiga i baixada des del Coll Negre fins a Duesaigües, hem completat una molt bona sortida, amb bon ritme, un desnivell força remarcable i mes de 50 km de recorregut.