Diumenge 10 de setembre (veure ruta: Un castell)
Encara que aquest diumenge era el definitiu, i que si vindria, finalment varem posar-li falta a Oriol. I es que no es possible allitar-se a les 4 de la matinada i sortir en bici l'endemà.
En qualsevol cas, els "4 magnífics" ens varem reunir com sempre a les 7:30 i varem enfilar directament cap a Riudecanyes i el Camí de Vilamanya, tal com ja havíem parlat durant la setmana.
La veritat es que el temps acompanyava, sense gaire calor ni vent, però va ser en arribant al camí rosa del castell, quan varem enfilar cara amunt (a despit de Jaume), quan la cosa va començar a canviar. I és que tot el castell estava envoltat de núvols, de manera que varem començar a suar de valent, tot i que la temperatura no era gaire elevada.
Com anècdota (sempre hi ha alguna) hem de comentar la bronca que ens va caure per part del personal del monument, que ens va retreure que gairebé estavem cometent un crim contra el patrimoni perquè, literalment "havíem recolzat el manillar de la bici contra la paret de l'església"... En aquest mon hi ha d'haver de tot.
Com a nota positiva, la visita a l'església incloent la cripta subterrània, la qual hem va sorprendre, donat que no imaginava que fons ni tan gran, ni tan profunda. Com son les coses: 35 anys de pujades al castell i mai havia vist l'església per dins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada