Del que va ser la intenció primera (una mica exagerada) de ruta, al final la cosa va quedar en quelcom una mica més assequible. I tot i així, varem firmar la sortida més llarga i amb un nivell d'elevació acumulat més gran des que surto amb els Pancetas.
Efectivament, amb un dia amb una calor brutal, deguda a la gran humitat, varem completar una ruta pel Picarany, pujada fins al Mas del Víctor i Camí de les Aixetones, per completar el punt més alt al Coll del Bosc del Manolo. La curiositat es que aquesta vegada, Jaume va arribar com un gínjol, després de provar la nova estratègia d'hidratar-se i menjar alguna cosa abans de l'esforç, mentre que Jordi, que no tenia el dia, va arribar una mica més tocat.
Per baixar, dues alternatives, perquè Jordi i jo vam baixar fins al camí dels dipòsits del Picarany, mentre que Anartz i Jaume es vam atrevir amb la trialera. Una vegada reunits, de nou separació: els "valents" per la trialera fins al Salt i els "iaios" cap al Mas del Borbó y Aleixar, on Jordi es va fotre "a caraperro" un Isostar... Be, més que beure-se'l, podrien dir que el va extingir, de la necessitat que portava.
En qualsevol cas, es confirma el que fa dies que vaig dient: aviat, aquests em fotran canya i hauré de treure la meva arma secreta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada