La sortida te una curiosa història. I és que es podria dir que les anècdotes han succeït abans de la sortida pròpiament dita, tal com passo a explicar-vos.
En principi, la idea general era que l'Oriol, per celebrar el seu proper casament, ens havia de convidar a un esmorzar (el lloc: al bar de l'Urbanització Portugal) i en principi contavem amb el gruix del grup (Jaume, Juan, Anartz, Jordi i jo). Però, oh sorpresa! el dia va sortir revoltat, amb fort vent i amb els carrers humits d'una pluja recent. Aquí va començar el ball de missatges al grup de Whatsapp: "jo no vinc, que fa vent", "jo tinc mal d'esquena", "jo no vull posar-me malalt"... En fi, que fins i tot l'Oriol va deixar anar en plan sorneguer: "collons, si que em sortirà barat l'esmorzar...". I així finalment, només sortiem Jordi, Oriol i jo.
Aquí no va acabar la cosa, perquè quan estava ja arribat a Riudoms, rebo una trucada de l'Oriol. Una avaria, en forma de destrucció total del canvi de darrera (la foto es molt clara), va deixar el que havia de ser un bon grup, en una parella de ciclistes, Jordi i jo mateix (d'aqui el títol que li he posat a la ruta). Això si, l'homenatjat va venir en cotxe i ens va convidar a l'esmorzar com estava previst.
Resumint la sortida, al final el vent no va ser tant com es preveia i fins i tot varem poder anar al bar a Montroig. Això si, com ja ens temiem, no va poder ser ni al Maño ni a la Tasca... No es pot tenir tot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada