Dia gris, amb una sensació d'agobi per l'humitat que ens ha fet suar de valent. I es que com que avui només erem 3 (seguim amb la penya de vacances variades) he pensat que podríem pujar fins als miradors de les Borges.
I la veritat és que més d'una vegada he pensat també que tant de bo hagués triat un altre lloc, perquè el començament de la pujada (per la zona de l'urbanització després de la rotonda) ha estat terrible, potser el dia en el que més he suat de tota la temporada. En qualsevol cas, amb anècdota inclosa, hem aconseguir arribar al primer mirador sense gaires dificultats. I sí, us explicaré l'anècdota: resulta que en el tram més costerut, just abans del Mirador d'Alforja, allà on quasi sempre perdo peu i he de caminar els últims 20 o 30 metres (com així ha sigut avui també), va el Jaume... i se la puja tota sencera!!! Jordi, que també anava ja caminant i jo, ens hem quedat de pasta de moniato. Serà possible, el tio....
Be, la cosa ha acabat amb els tres fent la mona a la zona de pícnic, fent les fotos de rigor i després baixada rapida pel senderó de la Feretat i una mica més de pujada fins a l'Aleixar. I comiat a Jaume a la riera, abans de les 11 (avui no hi haurà morro...)
Per cert, que m'oblidava. De bon mati, Papa Noel Jaume s'ha despenjat un una bossa de "xuxes"... Uns taps de vàlvula de colors variats que havia comprat per repartir entre la grupeta 😂. De fet, fins i tot Rubèn (al que hem trobat als 5 camins) ha rebut el seu regalet. Aquest Jaume és del que no n'hi ha dos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada