El temps es preveia plujós però de bon de mati, després de comprovar que ningú no tenia intenció de sortir, finalment vaig fer un acte de fe i cap a la muntanya.
La veritat és que ha estat el matí més estrany de fa temps, perquè, a l'alçada de Vilanova i pràcticament amb cel net, va començar a caure el diluvi... Menys mal que només va durar uns vint minuts i que després, amb el sol i el vent em vaig assecar ràpid i vaig completar una sortida sense complicacions.
Jaume va escriure dient que no es trobava be del genolls o sigui que Xavi i jo, acompanyats de José Luis que feia temps que no complia la promesa de sortir més en mtb varem començar ruta, aquesta vegada sense amenaça de pluja.
De sortida, una anècdota. I és que quan anàvem per Montbtrió, José Luis es va adonar que jo anava sense la motxilla... I com que me l'havia deixat fora, al jardí, vaig preferir tornar a buscar-la (per si les mosques, que dins hi havia el telèfon, la cartera, les claus...).
I tornar a engegar. Com que ens feia mandra tornar una altra vegada cap a Montbrió, varem canviar la ruta ca a la zona de Castellvell, el Salt i Aleixar. I, encara que no va ploure, els camins i rieres plens d'aigua van acabar deixant les bicis (i a nosaltres) fetes una pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada