Finalment, després de dues setmanes sense poder dir ni fava amb maleïda grip, vaig poder sortir a donar un tomb amb els Pancetas en versió ampliada.
En principi, com que no estava jo gaire fi, vaig agafar la Wild, la qual cosa em va servir per rebre més d'un moc i, tal com ja esperava, un munt de bromes per part del Jordi... Però tot va anar bé, amb una ruta no gaire complicada fins al Mas del Frare. Per cert, que va haver anècdota. I anècdota sonada perquè al pobre Roger, en l'última pujada cap el Mas, se li van (literalment) les sabatilles. I no exagero quan dic desintegrar, perquè es va quedar amb el peu a terra: desenganxada la sola externa i també la interna!. Menys mal que Jordi estrenava botins pel fred i amb això varem aconseguir que les peces s'aguantessin juntes. Una altra per explicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada